Les platges espanyoles retrocediran entre 60 i 80 metres d’ací a l’any 2100

Les platges espanyoles perdran una mitjana d’entre 60 i 80 metres de superfície l’any 2100 a causa de la pujada del nivell de la mar i perquè les preses, els ports i altres construccions reforcen l’erosió de la costa en obstaculitzar el pas de l’arena. «Si una platja s’està erosionant és perquè ix més arena de la que entra», explica el director de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria, Raúl Medina Santamaría, i «la qüestió és per què no n’entra».

Els rius actuen com a autopistes per les quals l’arena es desplaça des de l’interior fins a la mar, i les preses són un obstacle perquè arribe a les costes; una cosa semblant ocorre amb els ports, que impedeixen el desplaçament de sediments entre platges: «Eixe és el mecanisme fonamental pel qual estem perdent arena», però no és l’únic, ja que elements urbans com passejos marítims o habitatges són un «obstacle rígid» que n’impedix l’evolució natural. A més, les platges retrocedixen al voltant d’un metre per cada centímetre de pujada del nivell de la mar, per la qual cosa l’any 2100 «totes les d’Espanya s’erosionaran, de mitjana, entre 60 i 80 metres».

«Unió per a evitar més pèrdues d’arena»

La solució, segons apunta Medina, passa per regenerar les platges amb projectes que tinguen en compte on i per què es perd l’arena de manera concreta, cosa que requerix «una Direcció General de Costes forta, potent i amb recursos», a més de «construir amb seny, complint la Llei de Costes», per a evitar que «l’urbanisme afecte el transport litoral i l’erosió». «L’arena és un element molt escàs», insisteix, demanant «unió per a evitar més pèrdues d’arena».

Al litoral valencià, els temporals marítims evidencien processos erosius amb un deteriorament especial a Almassora, Nules i Moncofa (Castelló), Tavernes de la Valldigna (València) i Dénia (Alacant). En esta regió hi ha 48 projectes de protecció de la costa pendents.