El canvi climàtic obliga a replantejar el cultiu de la clòtxina valenciana

La clòtxina valenciana, un dels productes més emblemàtics de l’aqüicultura mediterrània, afronta un futur condicionat per l’augment de la temperatura de la mar i la seua acidificació. Miguel Jover, catedràtic d’Aqüicultura de la Universitat Politècnica de València (UPV), advertix que estos dos fenòmens poden comprometre el creixement, la supervivència i la rendibilitat del cultiu si no s’adopten mesures d’adaptació.

Actualment, la producció es concentra en les 25 clotxineres situades als ports de València i Sagunt. El 2024 va arribar a les 2.703 tones, amb un valor superior als 4,3 milions d’euros, consolidant-se com una activitat amb un important impacte econòmic i social.

Segons explica Miguel Jover, el principal desafiament al qual s’enfronta este producte és l’increment de la temperatura de l’aigua. «Les clòtxines comencen a patir estrès tèrmic quan la mar supera els 25 graus. En els últims estius ja s’han registrat temperatures pròximes als 30 graus al Port de València, una situació que reduïx el creixement i pot provocar episodis de mortalitat», assenyala l’investigador de la UPV.

A això s’hi suma l’acidificació de la mar, conseqüència de l’absorció de CO2 atmosfèric. Este procés dificulta la formació de la closca durant les primeres fases de vida i reduïx la capacitat de fixació de les clòtxines a les cordes de cultiu, augmentant les pèrdues de producció. «La interacció entre tots dos fenòmens, temperatura i acidificació, fa que les clòtxines siguen més sensibles al canvi climàtic, i les conseqüències negatives sobre la supervivència i el creixement podrien incrementar-se amb vista a l’any 2050 si no es frenen les emissions de CO2», advertix Jover.

Estratègies per al futur

El catedràtic de la UPV, un dels majors experts en aqüicultura del país, planteja diverses estratègies per a minimitzar estos impactes. Entre elles destaquen avançar el calendari de producció per a evitar els mesos de més calor, de manera que la campanya puga començar durant els mesos de març i abril, així com aprofitar les zones més profundes de les cordes de cultiu per a reduir l’efecte de les altes temperatures durant els mesos d’estiu.

Jover explica també que la falta de llavor es podria solucionar mitjançant la reproducció de la clòtxina en captivitat, en condicions controlades, i la seua sembra a les batees en els moments més adequats, «encara que es tracta d’una opció a mitjà termini, ja que cal optimitzar la tècnica reproductiva provada en laboratori o a escala pilot per a fer-la rendible».

«Necessitem conéixer molt millor el cicle biològic de la clòtxina i les condicions ambientals a les batees per a dissenyar mesures que permeten adaptar el cultiu i assegurar-ne la viabilitat a llarg termini. La clòtxina valenciana és un producte d’altíssima qualitat, de proximitat i sostenible, que genera riquesa i ocupació, per la qual cosa són necessàries mesures per a garantir-ne la producció i la rendibilitat davant dels efectes negatius del canvi climàtic», conclou Miguel Jover.