Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Incentius (Bon i dolents)

Els incentius econòmics influeixen en el nostre comportament molt més del que creguem, cosa que no pensem que siga poc. El cas és que si ho admetem la imatge que tenim de nosaltres mateixos d´actuar desinteressadament i per motivacions elevades se´n resistiria prou. El mecanisme de l'autoengany també funciona ací. L´evidència és que els incentius basats en recompenses i penalitzacions tenen un impacte social enorme, tant elevant el benestar com perjudicant-lo.

Tenim una experiència comuna per a pensar-hi. Així, el fet de pagar per les bosses de plàstic (debades abans) ha reduït molt i positivament el consum de plàstic. Si observem ara la cua del supermercat amb el que passava abans conclourem l´efectivitat de tal mesura. En aquest cas una lleugera penalització ha permés de forma eficient un comportament que augmenta el benestar social. Abans de la norma pot assegurar-se que poquíssima gent portava bosses reutilitzables i això fa entendre que la motivació interna era dèbil. De tota manera és un objectiu incomplet: han quedat fora moltes bosses de plàstic en altres activitats comercials.

Així mateix i de forma oposada, existeixen incentius que deterioren el benestar social. En l´àmbit polític destaquem els incentius perversos que fan que els interessos dels qui exerceixen el poder són oposats als interessos de la majoria social. En la base hi ha l´absència de regulació dels conflictes d´interessos o regular-los mal ( que ve a ser la mateixa cosa). Destaquem el cas on les autoritats que regulen els mercats afavoreixen els oligopolis i d´altres en contra dels interessos dels consumidors i altres empreses. Són ja domini públic els incentius (suborns, finançament polític, seients en els consells d´administració...). Només cal pensar en el sector de l´energia elèctrica per a conéixer els efectes tan devastadors sobre el benestar social. A pesar d´una major percepció pública d´aquestes relacions (portes giratòries...) no hi ha encara un coneixement de l´abast social i persistència dels conflictes d´interessos en moltes àmbits.

Des d´aquest angle també cal vore una cosa tan important com és la protecció dels sectors socials de baixos ingressos. El tema no és el perquè sinó el com s´hi atorguen transferències. La protecció dels sectors de baixos ingressos ha d´augmentar perquè l´impacte de la crisi és elevadíssim i persistiran els seus efectes. El disseny de les transferències i altres ajudes ha d´evitar els incentius que aboquen a un fenomen recurrent i conegut en economia com "la trampa de la pobresa". La decisió clau és: si per als perceptors la continuïtat del subsidi associat a la inactivitat (o a l´economia informal) és preferible a l´oportunitat productiva, aleshores té lloc una espiral de deteriorament psicològic i de capacitats. Per tant, els incentius s´han de modificar com fan en altres economies en el sentit de reforçar els incentius productius; un exemple adient i ben utilitzat en economies avançades seria, per exemple, l´establiment d´ajudes a l´habitatge o al consum d´energia. L´enormitat d´aquest problema exigeix molta efectivitat i un tractament en profunditat.

En conclusió, els incentius tenen molt d´impacte en el nostre benestar, per això el seu disseny requereix un coneixement del funcionament social incloent els detalls particulars i també considerar les experiències que funcionen en altres llocs.

Compartir el artículo

stats