El productor de raïm de taula del Vinalopó Antonio Rico, a bord del tractor en una de les seues explotacions de Novelda, assegura que l'agricultura ecològica ha vingut per a quedar-se, i que els productes cada vegada tenen major implantació en les grans cadenes de distribució comercial, així com en altres canals de venda com les tendes de barri o els mercats municipals. És molt optimista. Fruita seca com les ametles tiren del carro, seguit pel raïm i les olives. Aquests tres productes són els de major extensió en en sector on també els cítrics s'obrin camí. El mercat intern és baix en comparació amb el consum del Vell Continent. El 85 % ja s'exporta a països del nord d'Europa i Estats Units (sobretot ametles, vins i olis d'oliva). Que els preus són més cars? «Açò pot ocórrer perquè la demanda és molt elevada i l'oferta, baixa», reconeix Rico, qui reclama també més recursos per a investigació i innovació; diners concentrats enla actualitat sobretot en l'agricultura convencional. Segons el Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (Caecv), que presideix Rico, l'autonomia va tancar 2017 amb 2.040 productors i 518 empreses, xifres que milloren en un 15 % els registres de l'exercici anterior. Els operadors de mercat (2.614) i les hectàrees conreades (96.334) també creixen en aqueixes proporcions. «Convertir l'agricultura ecològica valenciana en un referent en el mercat europeu» és el que pretén el Pla Valencià de la Producció Ecològica, impulsat per la conselleria d’Areicultura de la Generalitat, que s'ha compromès a potenciar la producció ecològica, ja que representa un «sector estratègic» per al desenvolupament econòmic i forma part d'un projecte més ampli que s'integra en una agenda que inclou la llei d'estructures agràries per a canviar el camp.
