A pesar que molts el rebutgen i gairebé reneguen d'ell, la veritat és que el model turístic basat en el «sol i platja» funciona i, empresarialment, resulta més eficient que la mitjana. Aquesta és la principal conclusió a la qual arriben els professors del departament de Màrqueting de la Universitat d'Alacant Ana Casado i Ricardo Sellers en un estudi que acaben de publicar en el International Journal of Hospitality Management i en el qual analitzen el funcionament de la indústria hotelera en les diferents autonomies espanyoles.
Per a això, Casado i Sellers han creuat tot un seguit de variables com el nombre d'hotels, habitacions disponibles o ocupacions a temps complet amb altres com els ingressos per habitació disponible, la taxa d'ocupació, l'estada mitjana o el volum de clients internacionals. Tot per elaborar un índex d'eficiència, és a dir, per saber en quina comunitat es treu més profit als recursos existents, la qual cosa també es tradueix en una major rendibilitat del model.
I la conclusió a la qual arriben és que, en general, les comunitats on predomina el turisme de sol i platja presenten millors resultats que la mitjana -encara que no són les úniques- i viceversa. És clar, amb algunes excepcions i també amb graduacions dins de cada grup. Així, dins d'aquest grup el principal reclam del qual és la costa i el bon temps, l'autonomia que més s'aproxima a la situació ideal és Canàries, amb una puntuació d'1,063 (el màxim és un 1,000 i, a mesura que puja, l'eficiència és menor). També destaquen Balears (1,192) o Catalunya (1,247), i, igualment, també són més eficients que els del conjunt del país els hotels de Múrcia (1,332), la Comunitat Valenciana (1,431) o Andalusia (1,481).
Segons Ricardo Sellers, les diferències entre unes i unes altres regions s'indiquen per factors com l'estada mitjana o el volum de visitants internacionals que aconsegueix cadascuna d'elles i que, en tots dos casos, és major a les illes. En aquest sentit, els professors de la UA recalquen que «el cost de retenir un client és menor que el cost d'adquirir un de nou», per la qual cosa consideren que les destinacions i els hotels haurien de col·laborar per oferir als turistes una gamma d'activitats prou àmplia per a incentivar-los a quedar-se durant més temps.
