La garrofa busca nous camins per a sobreviure en el segle XXI. Aquesta fruita seca ha viscut històricament lligada a l'alimentació animal: «Era el gasoil de l'agricultura. Els animals que menjaven garrofa, els cavalls i matxos, estaven llustrosos. Era la base de la dieta abans d'arribar la mecanització», evoca Armando Boullosa, productor de garrofa i representant de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA). Hui a penes és coneguda per l'incessant flagell del robatori, que té el sector reivindicant constantment una major seguretat.
Enguany, l'alça del 50% dels preus després d'uns anys de sequera ha tornat a disparar els furts. Però no és el seu únic problema. Aquest cultiu, present en tota la conca mediterrània, està en retrocés. La superfície s'ha reduït un 18% en una dècada. La pertinaç sequera, els baixos preus i la cerca de rendibilitat amb altres cultius, l'estan arraconant. En queden 16.600 hectàrees a la Foia de Bunyol, Camp de Túria, Serrans i la Ribera. En aquests moments, la planta té dos eixides principals: l'alimentació animal, a través de la polpa; i la humana, gràcies a les propietats de la seua llavor, de la qual s'obté la goma de garrofí (E410), que s'usa per a espessir i gelificar aliments.
A Torís (València) té la seua base d'operacions Manolo Torres, quarta generació de l'empresa GA Torres, que exporta a més de 40 països farina per als dos tipus de consum. És un negoci rendible. La seua empresa, amb tres plantes de trossejat i fabricació de farines, dóna treball a 40 persones. Des de la indústria reconeixen que el consum animal segueix sent el seu principal sustentacle. GA Torres és el major productor mundial de farina de garrofa, la que s'obté de la polpa. Entre el 70% i el 80% de les 75.000 tones que produeix a l'any són per a l'alimentació animal; la resta, per a la humana. Aquest producte, el 'carochoc', ajuda la indústria alimentària com a substitutiu del xocolate, en forma de colorants, cobertures, farciments.
Torres celebra que en els últims anys la garrofa ha guanyat presència pública com a producte saludable, lliure d'al·lergògens per a nínxols de mercat on hi ha formulacions sense gluten, aptes per a celíacs, i en l'àmbit de la dietètica. La seua altra via de negoci, la goma de garrofí, està en la recepta de gelats, productes làctics, salses i amaniments, gelatines, rebosteria, salsitxes i pernils... per la seua funcionalitat espessidora i gelificant.
«El futur va cap a l'alimentació humana», sentencia Joan Tous, coordinador tècnic de l'associació nacional Empreses Innovadores de la Garrofa (EIG), una iniciativa sorgida fa un lustre per a unir el sector. L'I+D dels productors de garrofa s'està centrant en la millora varietal, per a obtenir un major percentatge de llavor, la part més rendible, i per tant elevar el preu. Escoltant els experts, sembla quasi un superaliment: té minerals, antioxidants, aporta fibra i energia i té poques calories i un tipus de sucres que són bons per als diabètics. I sorprén la varietat de nous productes que s'estan elaborant a partir de la seua base: des del te de garrofa, que comença a produir-se a Turquia, a la cervesa de garrofa. La garrofa tracta de fer-se un lloc als supermercats.
