La greu crisi citrícola que patim enguany els productors requereix de solucions valentes i no pegats com s'ha fet fins ara. Volem agraïr la voluntat per part de les diferents Administracions, inclosa la visita del ministre d'Agricultura Luis Planas esta setmana a València per a reunir-se amb nosaltres; però tot això ja no és suficient. Parlem tal vegada d'una de les pitjors campanyes que recorde i necessitem mesures urgents i directes. La retirada de 50.000 tones, en vigor des del passat 8 de gener, arriba molt tard ja i és totalmente insuficient. El propi ministre va reconèixer que només el 34% de la nostra producció de cítrics es troba integrada en una Organització de Productors. Què fem amb la resta? Es queden sense ajuda?
Tant al Ministeri com a la Conselleria d'Agricultura li hem demanat una ajuda excepcional i amb caràcter temporal per a tots els productors de cítrics als quals se'ls quede la collita en l'arbre sense recollir, en termes molt semblants a les concedides pel veto rus a les exportacions europees. També hem reclamat a través de la Federació de Municipis i Províncies una exempció de l'Impost de Béns d'Immobles de tots els béns afectes a l'activitat citrícola. I establir una reducció dels índexs de rendiment net en l'IRPF de l'exercici 2018 o fomentar l'accés a línies específiques de finançament del sector a través de la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària.
Però també hem reclamat altre tipus de mesures de caràcter estructural com és l'establiment de la clàusula de salvaguarda a les importacions de cítrics de Sud-àfrica. Esta mateixa setmana ha entrat en vigor la clàusula de salvaguarda per a les importacions d'arròs de Cambodja i Myanmar que enfonsen campanya rere campanya els preus dels nostres arrossers. Ha estat una batalla llarga i dura, però ho hem aconseguit. Animem des d'ací al Govern d'Espanya a demanar la mateixa per als cítrics sud-africans. Els seus efectes negatius estan a la vista, a què esperen?.
La Unió Europea ha de ser conscients també dels danys que provoquen els tractats internacionals que signen. Per què no hi ha una reciprocitat real de les normatives en matèria fitosanitària, mediambiental i laboral sobre les produccions de països tercers? Per què no s'implanta el tractament en fred en trànsit a tots els cítrics procedents de països tercers amb plagues de quarantena? Són talmoltes preguntes que llance a l'aire. Necessitem un lobby valencià en Brussel·les que ens defensa com toca, que promoga els interessos dels citricultors en el procés de presa de decisions que afecten al sector i defense la nostra posició, en definitiva que influïsca en les decisions amb l'objectiu d'aconseguir tant unes relacions internacionals més justes com una normativa sectorial més equilibrada per als productors en matèries mediambientals, fitosanitàries i de mercat.
