Des de l'entrada en vigor en 2008 del Pla Marroc Verd, la indústria dels cítrics va experimentar un desenvolupament significatiu gràcies als esforços realitzats pels professionals del sector i els incentius atorgats per l'Estat, fonamentalment en el foment de la inversió, que pretenia reforçar el procés productiu, la modernització de les explotacions, la valorització de la producció i el foment de les exportacions. Amb una àrea actual de 125.000 hectàrees, i una producció mitjana d'entorn de dos milions de tones/any, el sector dels cítrics al Marroc exercix un important paper socioeconòmic. En l'àmbit social, els cítrics han contribuït a la millora dels ingressos dels agricultors, el número total dels quals és de 13.000. A més, el sector genera ocupació complementària a través de la creació de quasi 25 milions de dies hàbils de treball per any, dels quals 18 milions quant als horts i 7 milions en la indústria d'empaquetatge i processament, i altres activitats relacionades amb el sector (transport, botigues de subministraments agrícoles, despatxos d'exportació).
Econòmicament, les exportacions de cítrics, que s'eleven a 500.000 tones/any, representen una font important de divises per al país, uns 3.000 milions de dírhams (300 milions d'euros) per any. A més, el sector garantix el manteniment d'un important sector d'empaquetatge i processament, per la qual cosa exercix un paper pioner respecte a altres sectors agrícoles en l'adopció d'innovacions tecnològiques. Les regions de producció estan en el Souss Massa, Gharb, Moulouya, Tadla i Haouz, que representen el 93% del total nacional.
Exportacions a Rússia
Les exportacions van dirigides principalment als mercats de Rússia i la Unió Europea, que absorbixen al voltant del 80% de les quantitats exportades. La resta dels mercats estan representats pel Canadà i els Estats Units, i els Estats del Golf. Els països de la UE continuen sent el principal mercat de les exportacions marroquines de cítrics, seguits molt de prop pel mercat rus amb 225.400 tones durant la campanya 2016-2017. Cal assenyalar que les quantitats exportades de cítrics marroquins al mercat europeu estan per davall dels contingents del protocol agrícola signat entre el Marroc i la UE. El primer pilar del Pla Marroc Verd pretenia augmentar considerablement la superfície d'arbres fruiters: tarongers, oliveres, fruites tropicals, etc. Deu anys després del llançament de l'estratègia agrícola estrela del govern marroquí la superproducció de cítrics de totes les varietats, amb la limitació en la capacitat d'absorció pel mercat intern, i mancada i/o insuficiència de mercats exteriors han causat una baixada inèdita en els preus del producte. Hui en el mercat al detall intern la venda al consumidor no sobrepassa els 20 cèntims d'euro el quilo, mentre els intermediaris el compren a l'agricultor en l'arbre a 5 cèntims d'euro. Resultat: la majoria dels agricultors, sobretot els xicotets, preferixen deixar-ho en l'arbre o tirar-ho al fem, ja que el cost de recol·lecció és major que el benefici de venda. La mà d'obra assalariada té un preu/dia a les regions productores entre 5-7 euros. L'avantatge comparatiu que se li suposava al Marroc per salaris molt més baixos en el camp que a Espanya, està sent limitat per la forta competència dels cítrics de Sud-àfrica, Egipte, Israel, Turquia, etc.
Causes del desequilibri
Segons els agricultors i els tècnics del Ministeri d'Agricultura, la crisi del sector de cítrics marroquí, és causada pel desequilibri de plantacions a favor de fruits xicotets (clementines); l'entrada en producció de noves plantacions; període curt de producció i condicionament de les clementines; infraestructures insuficients (estacions d'embalatge, frigorífics, transport...) per a fer front a aquesta producció massiva; qualitat del producte afectada per les altes temperatures estivals i les precipitacions tardorenques; problemes amb l'exportació i augment continu dels costos de producció. En el Pla Marroc Verd no es preveia en el futur esta forta competència d'altres fruites. Han caigut els preus i la crisi afecta els agricultors.
I un altre gran problema és el dèficit hídric, causat per l'abús de la irrigació en moltes regions i pel canvi climàtic.
