Alguns notaris comencen a assessorar sobre què fer amb els béns digitals a l'hora de testar, si bé, encara no és una pràctica molt demandada pels usuaris. Incloure el patrimoni del qual es disposa en format digital pot estalviar molts problemes als hereus, exactament igual que ocorre amb el patrimoni físic. El notari José Carmelo Llopis, delegat de Noves Tecnologies del Consell General del Notariat en el Consell dels Notariats de la UE, explica que «no existix un testament digital com tal, sinó que els béns digitals poden incloure's en el testament ordinari».
Per a poder fer-ho, el primer és saber en què consisteix el patrimoni digital d'una persona. Llopis distingix entre els arxius, fotografies, blogs, moneders electrònics i criptomonedes d'una banda, i d'una altra, l'accés al correu electrònic, xarxes socials i altres servei prestats en internet. En tots dos casos es pot deixar escrit en el testament el que es desitja fer. Però mentre en el primer cas no existix una legislació sobre aquest tema, en el segon, la Llei orgànica de Protecció de Dades de 2018 estipula que les empreses prestadores d'estos serveis tenen l'obligació de facilitar l'accés als hereus perquè tanquen els comptes de la persona morta.
Així, els possibles problemes poden venir més aviat pels moneders electrònics i per les criptomonedes. El motiu és que «la gent encara no està conscienciada quan es parla de patrimoni digital. Quan una persona entra en una notaria per a fer testament el notari li pregunta què vol fer amb els béns que té i és molt estrany que en la relació de béns incloga els digitals». A més, al contrari que als països anglosaxons, a Espanya no existix la cultura de baixar al detall de l'aixovar d'una casa, el més habitual és incloure els immobles, els comptes corrents i com a molt els cotxes. I de la mateixa manera que no se sol deixar dit qui es quedarà amb els àlbums de fotos antics, tampoc es fa amb les imatges emmagatzemades en el núvol.
Aquí estaríem parlant de béns amb un valor sentimental, però què passa amb els que tenen valor econòmic com un moneder de bitcoins? Doncs que si el propietari no informa de la seua existència i comunica les claus d'accés o almenys on les poden trobar els seus hereus -si és que no les vol deixar per escrit en document públic malgrat ser secret- estos diners es quedaran per sempre on estan sense que ningúpuga accedir a ells. «Està en la voluntat del testador comunicar tots els béns dels quals disposa, tant si es tracta de bitcoins com si té un compte en la Play Station Store amb 2.000 euros per a anar comprant jocs», indica Llopis. El que ocorre és que encara no s'ha generalitzat el fet de caure que tant estos béns com un blog que es monetitza a través de publicitat és un llegat per als hereus. «En això del testimoniatge digital estem en un període de transició. A mitjà termini, quan els mil·lenistes comencen a fer testament els notaris signarem la majoria de testaments incloent béns digitals perquè el seu patrimoni digital serà important i es preocuparan per ell», reflexiona este notari expert en noves tecnologies.
Els fedataris públics sí quepoden començar a assessorar i fins i tot els més familiaritzats amb les noves tecnologies li ho comenten als clients de perfil tecnològic quan estos posen el seu patrimoni damunt de la taula en acudir a realitzar testament. Llopis aprofita per a recordar que qualsevol assessorament en una notaria és gratuït i anima als ciutadans a preguntar els seus dubtes als professionals.
«Existixen empreses privades en internet que oferixen gestionar el patrimoni o els moneders digitals a la mort del propietari, però no deixen de suposar un risc per l'escassa legislació sobre este tema» que pot complicar-se a més pel lloc on estiguen allotjats els servidors. «Per això el millor consell que es pot donar és acudir al notari», defensa. A més, realitzar un testament no és un tràmit car, els preus oscil·len entre els 30 i els 50 euros.
Es important assessorar-se entre altres coses per a garantir que els drets dels hereus no seran conculcats i evitar demandes judicials a posteriori. La llei estableix que l'herència es dividix en tres terços. Un d'ells és el de la legítima, és a dir, el que forçosament va als descendents. També està el terç de millora, del qual pot disposar el testador per a beneficiar a un hereu forçós davant un altre. Per a assegurar-los, tots els beneficiaris han de conéixer el patrimoni total del finat. I el de lliure disposició, que és del qual el testador disposa lliurement. Dins d'este terç es poden llegar béns a qui es desitge sense necessitat que es tracte d'un familiar.
El marmessor digital
Una figura que amb tota probabilitat entrarà en escena en els pròxims anys serà la del marmessor digital. Serà la persona que el testador designe en el seu testament per a gestionar la seua herència digital. El marmessor és la persona encarregada de fer complir l'última voluntat del difunt. En el cas que ens ocupa l'ideal és que siga una persona amb coneixements tant jurídics com informàtics que vetlle perquè la decisió del mort es complisca. Abans que esta figura es generalitze, cal tenir en compte que la casuística entorn d'una herència digital és molt àmplia, gairebé tant com persones testen. Cadascú ha de decidir com organitzar-la.
