«No hi ha dret. Com pot algú contractar una línia de telèfon o comprar res al meu nom sense que jo haja donat permís? No té cap lògica», assegura Juan Antonio G. V., angoixat. Encadena treballs temporals mentre estudia unes oposicions pel que, quan va començar a descobrir els múltiples deutes que els seus suplantadors li havien deixat -més de 2.000 euros- li va caure el món damunt. «És que no sé què em pot venir demà. Al Banc d'Espanya m'han dit que em passe cada cert temps per comprovar-ho», explica, mentre repassa el rest de denúncies i ampliacions de denúncies que ha presentat en la comissaria. «Només vull que em traguen del fitxer de morosos i tornar a la meua vida normal», assenyala l'afectat, que lamenta la indefensió que sent davant esta situació.
Denúncies
Això sí, almenys les citades denúncies i les reclamacions estan servint per a alguna cosa i ja li han comunicat la cancel·lació de dos dels tres deutes que li reclamaven. Això sí, el disgust i haver aparcat tot durant estos dies» ja no l'hi lleva ningú. «Em van a pagar el dany que m'han causat?», es pregunta. És una sensació habitual entre els qui són víctimes d'aquests delictes. «És un embolic, ho vulgues o no ho vulgues», recorda també José, de Banyeres. Si escau, per exemple, assenyala la complicació que va suposar cancel·lar el compte corrent que havien obert al seu nom en la sucursal d'una caixa d'estalvis que, per a quan va descobrir l'estafa, ja estava tancat.
