Frustrat però gens sorprés després d'haver hagut de deixar de publicar continguts nous en l'edició digital de la prestigiosa 'Revista de Libros' que va crear en 1996, Álvaro Delgado Gal (Madrid, 1953) conclou que Internet és una eina molt útil però el seu model de negoci segueix sense aparéixer. Aquest és el motiu de la fi del seu projecte dirigit a desenvolupar l'opinió cultural per mitjà de la ressenya de llibres. «Assistim a un desordre complet en el qual s'empren tot tipus de martingales per a unflar el trànsit» de les pàgines, denuncia a la seua casa en ple barri madrileny d'Ópera, on les parets llueixen orgulloses els valuosos quadres del seu pare i de la seua tia. Pessimista davant d'un futur que marquen com pollastres sense cap els 'influencers', Delgado Gal assumeix que la solsida de les elits ha obert les portes a polítics de poca altura moral i a moralistes d'allò immediat com Greta Thunberg, una adolescent «dogmàtica i grotesca». Físic i filòsof, amant de la lectura i escriptor empedreït, evoca horroritzat com va veure una japonesa fer-se un 'selfie' davant de 'La Gioconda' en un Louvre abarrotat al qual ja no li abelleix acudir. «El turisme d'ara és pervers», es queixa.
Com cal interpretar el tancament de la 'Revista de Libros' que vosté dirigia?
És una suspensió a la recerca de finançament per a poder reflotar-la.
Era una publicació similar a algunes altres tan prestigioses com la 'New York Review of Books'. Què ha passat?
Aquesta era la inspiració: desenvolupar l'opinió cultural a través de ressenyes.
Que l'edició en paper continue no sembla contradictori amb la desaparició de l'edició digital?
Volem preservar la continuïtat de la revista però mantenint els criteris de qualitat i el que ens falta són diners.
Descriga'm com de gran va ser la seua decepció per haver de tancar la revista.
Em vaig sentir frustrat però no sorprés. El món cultural va viure molt de temps del finançament de les caixes d'estalvis, que van acabar ensorrant-se. Ara és difícil obtindre publicitat. No dirigiria una revista sense la garantia d'un finançament estable.
Què li ha ensenyat la reconversió d'editor en paper imprés a editor digital?
Internet és una eina molt útil però el problema és que no s'ha descobert encara el seu model de negoci. La publicitat no té localitzat el seu públic objectiu en un desordre complet que fa que les empreses s'autojustifiquen a través d'un trànsit manipulat amb tot tipus de martingales.
És a dir, que vosté serà substituït pels 'influencers'.
No crec. Em causa melancolia que els 'influencers' ocupen tant d'espai mentre que la cultura la passa negra per a poder subsistir.
Influencers' que agiten llocs comuns.
Exactament, es limiten a confirmar llocs comuns però la cultura és qüestionar aquests llocs.
Ens queden els culturals dels periòdics. Què en pensa?
Sempre han donat pèrdues i s'editaven per raons de prestigi. S'han empobrit però és meritori que alguns editors els continuen llançant. És una pena que les idees es generen entre pocs i en cercles reduïts.
Quina és la seua opinió sobre el paper estel·lar de la xiqueta Greta Thunberg en els mitjans denunciant el canvi climàtic que, obligatòriament, ha de rebre el tractament de situació d'emergència?
És dogmàtica i grotesca, però el més important és que ha ocupat les primeres pàgines dels periòdics. Espere que no per molt de temps. Usa un llenguatge moralista, intimidatori i autoritari que recorda els santons de l'Edat Mitjana. Amb ella ha aparegut el moralisme immediat.
«Se'n va la premsa, arriba Internet», va escriure vosté no fa molt. Estan cada vegada millor preparats els ciutadans per a participar en la vida política amb coneixement de causa?
No. Hi ha hagut una alfabetització de la societat però això res té a veure amb la formació d'una opinió experta. No crec que les idees estiguen millor ordenades ni que la proporció de la gent que segueix els assumptes públics amb decor siga gran.
Vosté mateix denuncia que el polític coneix la mercaderia que prefereix el votant i la desplega sobre el top manta virtual. On ens porta això?
A una degradació de la funció pública. En teoria, els representants del poble discutien assumptes d'interés general al Congrés i acordaven el que era millor per a tots. Classes polítiques formades per persones amb vocació i altura moral són imprescindibles perquè la vida democràtica siga sana.
Troba a faltar aquesta altura moral en els nostres polítics?
El polític té com a urgència màxima guanyar les eleccions, per a la qual cosa expén una mercaderia que són mentides i recursos públics per a captar el votant. És una aliança funesta entre una oferta que no està inspirada en la funció pública i una resposta del votant, que el que busca és millorar la seua situació sense atrevir-se a pensar com.
Per què s'ha deteriorat tant el prestigi de la premsa i el dels partits en els últims temps?
Hi ha un desprestigi de les elits, que manquen d'autoritat per a ensenyar. Perquè una societat funcione bé ha de tindre un respecte als valors morals i intel·lectuals. Ací assistim a la solsida de les elits.
Com ha influït en el naixement del populisme i en el creixement de l'independentisme català la caiguda en picat del paper dels intel·lectuals i de la premsa quant a la creació d' opinió autoritzada?
El populisme resulta d'elaboracions intel·lectuals de gamma baixa però genera idees, pobres, però idees amb un seguiment a vegades massiu. La situació delicada d'Espanya es pot atribuir a fenòmens polítics d'un altre tipus. La Constitució no ha eixit com s'esperava i hi ha hagut un desistiment de les funcions constitucionals. A Catalunya ha esclatat a més en un terreny adobat per la crisi econòmica. A Espanya hi ha hagut sempre un dèficit de patriotisme clar per divisions internes que es marquen en el segle XIX amb la pèrdua de les colònies, guerres civils recurrents i un inici de la dinastia borbònica que va ser terriblement negatiu. Ferran VII va ser una calamitat sense paral·lel. Patírem també una guerra civil terrible, precedida d'una república desorientada. Ens falla la superestructura de país i no tenim projecte. Ho passarem malament durant un temps.
