En el marc de les vuitenes conferències internacionals «Marina Tsvietàieva» a la ciutat d´Elàbuga (República Russa de Tatarstan), el 7 de setembre del 2016 es va celebrar la solemne cerimònia de lliurament del premi de literatura «Marina Tsvietàieva» 2016. El guardó d´aquell any va recaure en la professora de Borriana, Reis Garcia Burdeus, per la tasca de més de 25 anys de traducció i divulgació al català i al castellà de l´obra de l´escriptora. Els organitzadors de l´esdeveniment van ser el Ministeri de Cultura de la República Russa de Tatarstan, la Universitat de Kazan i el consorci estatal de museus històrics, artístics i culturals d´Elàbuga. Les esmentades conferències se celebren cada dos anys i tenen diferents nominacions. Aquell any els nominats van ser Reis Garcia, per la seua tasca de traducció, i Ekaterina Ivanovna Lubiannikova, per la seva tasca de més de 30 anys com a investigadora de l´obra de M. Tsvietàieva, a la Biblioteca Nacional de Rússia (Sant Petersburg). A l´acte van assistir personalitats rellevants: La secretària general de la Unió d´escriptors de Moscou S.V. Vasilenko, la representant del Ministeri de Cultura de la República de la Federació Russa de Tatarstan D.F. Jairulina, la tinent d´alcalde de la regió d´Elàbuga Z. J. Sungatullina i la rectora de l´Institut d´Elàbuga (adscrit a la Universitat de Kazan) E.E. Merzon. El premi de literatura «Marina Tsvietàieva» és un guardó internacional d´un gran prestigi en el món de la traducció. S´atorga als traductors rellevants de l´obra de la poetessa russa a qualsevol idioma estranger. Després de l´acte, els participants (entre ells Zoia Atrojina i Elena Zhuk, directores respectivament dels museus de Marina Tsvietàieva a Bolxevo i a Moscou) van anar a visitar la tomba de Marina Tsvietàieva, on Reis Garcia va llegir un poema seu i va depositar unes flors. Reis Garcia Burdeus és doctora en interpretació i traducció per la Universitat Jaume I de Castelló i diplomada en llengua russa per la Universitat de Vies de Comunicació de Sant Petersburg i per l´Institut Puixkin de Moscou. El seu interès per la literatura russa, especialment pel Segle de Plata, l´ha portat a participar en diversos congressos, entre els quals cal destacar els celebrats a l´Institut de Llengües Eslaves de la Sorbona a París (França) o a les cases museu de Marina Tsvietàieva a Bolxevo i Moscou (Rússia).
De Reis destacaré la traducció al català (en col·laboració amb Teresa Camañes) de El jugador de Dostoievski i Taras Bulba, de Nikolai Gogol (que vaig tindre el plaer de publicar-li en l´editorial 3i4). Específicament dins el tema que ens ocupa, és també la traductora de El relato de Sóniechka (UJI, 2002) i especialment de Locucions de la Sibil·la (Ellago, 2008). Aquest darrer volum és interessant perquè recull per primera vegada en qualsevol llengua, espigolant en l´obra de Tsvietàieva, els aforismes que conté. Ara tot aquest esforç s´ha vist continuat amb la publicació de Cartas de amor a Konstantin Rodzévich (Renacimiento, 2018). Aquesta obra constata epistolarment l´impacte que va tindre en la vida de Marina Tsvietàieva la trobada amb Konstantin Boleslavovitx Rodzevitx, l´home que la transportaria a abismes inèdits de delit sensual i li inspiraria els seus celebèrrims «Poema de la muntanya» i «Poema de la fi».
Els amants de la literatura d´aquesta extraordinària poetessa russa hi retrobaran un estil emotiu i disruptiu, que a mi sempre m´ha recordat el d´Emily Dickinson (a qui Marina, segons crec, no va arribar a llegir mai...). Des de l´altre costat de l´Atlàntic, un mateix alé i una força emocional semblant uneix els versos d´aquestes viscerals escriptores, cadascuna amb la seua pròpia dissort vital al damunt.
Tsvietàieva era de l´estirp de Maiakovski o Pasternak, aquell grapat de grans creadors que van considerar la Revolució del 1917 com una madrastra indesitjada. Ella era una «contrarevolucionària» que es referia al seu país amb uns termes d´una ambigüitat espaordidora: «No puc no fugir-ne però tampoc no puc no tornar-hi. D´aquesta manera un rus li parla a Rússia». La vida de Marina Tsvietàieva és la pròpia d´uns temps convulsos. Al 1917, el seu marit, Serguéi Iàkovlevitx Efron, es va enrolar en l´Exèrcit blanc. Ella es queda a casa amb les dues filles, Ariadna i Irina. Aquesta darrera morirà de desnutrició a conseqüència de la guerra. L´any 1925 Marina es trasllada a París, on naix el seu fill Georgui. Hi residirà tretze anys i s´hi courà el seu arrelat antisovietisme. A finals dels anys 30 tornarà a Moscou, per assistir al desmembrament de la seua família: el seu marit és executat, Ariadna és condemnada a dèsset anys d´empresonament (al Gulag coneixerà algunes de les protagonistes de Vestides per a un ball a la neu, de Monika Zgustova, que ja he glossat en aquest lloc) i Georgui és destinat a una brigada de detecció d´artefactes explosius, on morirà.Tsvetàieva es va suïcidar l´any 1941. L´amor autèntic el va conéixer en diferents bandes, fora del matrimoni: amb Sofia Parnok -poeta i traductora, morta en 1933- i amb el ja esmentat Konstantin Rodzevitx.
Les cartes d´amor que ara ens transporta Reis Garcia Burdeus des de la convulsió paneuropea on es van infantar constaten com, d´una manera o altra, el millor de la vida va ser donat també a Marina Tsvietàieva dins el vast oceà de l´esgalladora penúria en què va viure.
