Després de l´amor narra la relació amorosa entre Vasu, un jove indi estudiant d´arquitectura a Moscou, i Anna, una jove russa estudiant d´arqueologia i intèrpret de violoncel. Una novel·la contextualitzada en la caiguda de l´URSS i del bloc comunista.
P Geòleg, poeta, assagista, novel·lista, traductor... Quin de tots és el més veritablement Subhash Jaireth?
R La resposta seria tot i res d´això. En rus hi ha dues paraules per a una cosa que es diu realitat: una d´elles és realnost (??????????), la realitat. L´altra paraula és ????????????????, que ve d´un verb, ??????, que significa actuar. De manera que allò real esdevé la realitat, el real, segons la manera en què és actuada. Jo interprete aquesta paraula russa així: si jo actue com un geòleg, doncs sóc un geòleg. Si escric un poema, doncs actue com un poeta. Així que la realitat depèn de les coses que faig.
P Sabem que és una pregunta tòpica en literatura, però coneixent la teua trajectòria vital, és inevitable pensar que la novel·la pot tindre un rerefons autobiogràfic.
R Tu has llegit els altres llibres meus, i en un d´ells vaig escriure tres monòlegs que jo anomene autobiografies en ficció, una combinació de paraules molt estranya: com pot una autobiografia ser ficció? Recorde haver llegit una entrevista amb el famós escriptor noruec Karl Knausgard sobre la seua sèrie de llibres, titulada My Struggle, basats en la seua vida, que a priori són autobiogràfics. Però Knausgard li va dir al periodista que en realitat no recorda res d´algunes escenes de la seua infantesa, i que sap que tot el que escriu és ficció. És així com recorda, i això és el que passa amb tota escriptura. Tota l´escriptura en el meu llibre -com jo ho entenc- és autobiogràfica.
P Llavors, «Després de l´amor» és una ficció autobiogràfica...
R No l´hauria escrit si no haguera viscut d´estudiant a Rússia durant nou anys. No hauria escrit el llibre amb un protagonista que és geofísic si jo no haguera sigut geòleg. Però el que he escrit no és realment autobiogràfic sinó que més bé participa profundament en la meua vida a Rússia. He fet servir els meus anys de vida a Rússia per crear uns personatges compostos. Un d´ells, per exemple, és Leonid Mikhàilovitx. A la universitat on vaig estudiar hi havia un professor amb una gran reputació, que era molt semblant al Leonid Mikhàilovitx. Però era geòleg, no geofísic. No li encisava el jazz, sinó la poesia. Els seus estudiants em deien que durant les seues classes, quan veia que els alumnes s´avorrien, començava a recitar la poesia d´Alexander Blok, la qual se sabia de memòria. Aleshores, vaig canviar unes quantes coses, vaig agafar informació d´altres personatges i vaig crear personatges com compilats. Igual que el Vladimir, l´actor. Quan vaig estar a l´hospital amb pneumònia, és veritat que hi vaig conèixer un actor que era un home molt interessant. Així que el vaig fer servir i el vaig farcir d´altres persones, de manera que vaig crear un personatge anomenat Vladimir.
P Però quin va ser el detonant que et va impulsar a escriure-la la novel·la?
R Quan vaig començar a escriure aquest llibre, volia trobar respostes a bàsicament dues preguntes estretament relacionades entre elles. A Després de l´amor, la pregunta principal és per què la Unió Soviètica es va desfer. I la segona pregunta és per què dues persones que son tan cultes, tan educades, tan sensibles, que entenen de música, d´arquitectura, d´història i que s´enamoren, els falla l´amor a tots dos després d´un temps. Per què es trenquen les relacions? Espere que quan el lector trobe les respostes a ambdues preguntes.
P De la lectura de «Després de l´amor» es pot apreciar un afecte molt gran per la cultura russa, la seua música, la seua literatura. Com et va afectar personalment la caiguda del Mur, la perestroika i la glasnost? Et va sorprendre molt la fi de la Unió Soviètica?
R Sí, va ser un xoc molt gran. Jo vaig eixir de Rússia l´any 1979, i hi vaig tornar l´any 1993, mentre estava fent recerca per a la meua tesi sobre un dramaturg rus molt popular, Edvard Radzinsky. Vaig passar tres mesos a Rússia l´any 1993, si fa no fa un any després de l´ensorrament de la Unió Soviètica, i el que vaig veure va ser molt, molt depriment, perquè la nació i la societat russes estaven desfent-se. La gent t´abordava i demanava almoina. No tenien diners per a viure. La cosa més depriment no va ser l´ensorrament mateix de l´URSS, sinó la rapidesa amb què va caure. Tota una societat i una cultura que s´havien construït en setanta o noranta anys, es va ensorrar en tres o quatre dies.
P Els qui et coneixem sempre diem que ets un home molt callat, de poques paraules. Penses que és paradoxal que els escriptors circumspectes produïsquen obres en les quals hi ha tan gran abundància de paraules?
R Hi ha molta gent, la meua dona inclosa, que es queixa que jo no parle. Que a les festes, a reunions de tota mena, estic assegut en silenci. I que quan vaig caminant amb ella, camine en silenci, i sempre trie la mateixa ruta. La meua explicació: seguisc el mateix camí perquè llavors no he de preocupar-me del que passa al voltant meu. Sona estrany, però és més fàcil, i potser per això quan estic tan callat això no vol dir que estiga callat, perquè dins del cap hi ha un diàleg constant. Sóc de natura molt peresosa, tarde molt de temps a investigar, a escriure, a publicar les meues obres Sóc molt lent. Posar tantes paraules als llibres compensa el meu silenci.
P Portes vivint a Austràlia més de trenta anys. Encara et sents un immigrant com jo?
R Sí, Jorge, jo també sóc un immigrant com tu. Perquè una vegada emigres, sempre ets un immigrant. Les diferències que puga haver-hi són d´aparença; i com que hi ha bellesa en la diferència, un gaudeix del fet de ser immigrant. I hi ha una altra cosa, potser més interessant: és la llengua la que fa un immigrant de tu. Hom emigra amb la llengua. Aprenent una nova llengua, comences ja a emigrar, perquè una nova llengua et dóna un bitllet, un mitjà de transport, per viatjar a una cultura diferent, per aprendre una cultura diferent. Jo, per exemple, no he passat gaire temps a Espanya, però quan aprenc, quan llegesc un poquet de la llengua espanyola o de la vostra llengua, em sembla que ja he estat allà, que he ficat si no un peu el ditet gros allà dins. La llengua és potser el més gran dels vehicles per a l´emigració, i per això he de reconèixer que aquesta traducció, la gent podrà llegir aquesta novel·la en la seua llengua i a través d´aquesta traducció podran potser entrar a la Unió Soviètica de la dècada dels 70.
