«Desitjar algú és un patiment perpetu [...] El desig et destrueix el pensament racional i et fa fer passes perdudes com criatures abandonades enmig de vies fèrries i de xiulets de trens». Voilà l'essència d'El teu gust, novel·la pòstuma d'Isabel Clara-Simó (Alcoi,1943- Barcelona, 2020). La història gira al voltant d'aquest pensament «filosòfic» -no debades l'autora va estudiar filosofia- molt proper, d'altra banda, al budisme, la doctrina religiosa-filosòfica oriental fonamentada sobre Les Quatre Veritats Nobles. La Segona Veritat Noble diu: «La causa del patiment és el desig». I la Tercera rebla el clau: «L'eliminació del desig ens porta a l'alliberament». Aquest és el gran tema que planteja Isabel Clara-Simó en la seua darrera obra: sobreviure a l'origen del sofriment que hi ha en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió. Un tema de fons, que ens toca.
Convindran vostés amb mi que hi ha una lluita interna forta en el rerefons filosòfic del llibre. Gosaria dir que la dialèctica correspon a un moment autobiogràfic ben concret: el de final del trajecte. Un final davant del qual l'escriptora alcoiana va mantenir el pols tan ferm com va poder, i fins al darrer moment dibuixà projectes de futur, per breu i esmunyedís que fos aquest futur. Així es desprén de la conversa que va mantenir amb Sílvia Còppulo l'agost passat a TV3: «Tinc cinc obres en marxa. Una novel·la juvenil, una novel·la policíaca, un llibre de poemes, uns contes breus eròtics i divertits, i «la» novel·la, que de moment es diu El teu gust. Procuro no perdre l'escriure.»
I no el va perdre. Per això l'estiu darrer va confiar l'original d'El teu gust al seu editor, Gonçal López-Pampló, de Bromera, amb qui va mantenir llargues converses sobre aquesta darrera obra, una novel·la síntesi d'una vida i i homenatge a un pensament, on estan presents molts dels referents filosòfics, artístics i literaris d'Isabel Clara Simó. I entre tants, en triaria dos: Montaigne i Virginia Woolf. La veu calmada de Montaigne quan diu: «En certa manera, trobo més suportable estar sempre sol que no poder estar-ho mai» i la determinació de Virginia Woolf en parlar a les dones: «Que no us faci por cap tema». Una manera de viure i escriure que moltes dones de la seua generació van fer seua. D'una banda, viure soles -una mena d'acte polític en veu de l'escriptora nord-americana Vivian Gornick- i d'altra, «aportar a la literatura la veu de la dona, l'acabament dels tabús, i començar a parlar», com va dir i va fer la nostra Isabel.
Ara fa uns anys Isabel Clara-Simó va escriure Els bons desitjos (2008) un llibre d'aforismes i reflexions filosòfiques les quals parlen en boca de la protagonista i narradora anònima d'El teu gust, immersa en un debat entre la seua feminitat la seua masculinitat, on malda per ser lliure, mentre cau i s'alça constantment, alhora que l'amor, l'amistat, i el desig sexual i creatiu modulen la veu que conta.
Darrerament Isabel Clara-Simó insistia en dir: «La literatura és un instrument de pensar i sentir», i així ho ha fet ella en aquesta darrera novel·la on el pensament i les emocions s'enfronten a la memòria i al temps. Una novel·la que fa pensar, que fa sentir, que cal llegir...
