Escriure un llibre de memòries està en la llista de propòsits de moltes persones, escriptors d'ofici o no. Escriure'l de fet, i a més reeixir-ne, no ocorre sovint. Rosa Serrano, mestra, editora, gran lectora i escriptora, ho ha fet amb Les petjades del temps, i en part -com diu ella- «gràcies a aquells quaderns que comprava de jove a París» on anava escrivint, en principi, sense una intenció clara, però que amb el temps li han permés «reconéixer-se».
Reconéixer-se, fer-ne balanç, retratar una època, mostrar agraïment amb les persones amb qui ha treballat i de qui ha aprés, tot això rau a la base d'aquest llibre, amanit, a més, amb frescor i espontaneïtat, novel·lant la vida per capítols, revivint els llibres llegits i els viatges compartits, amb deler, amb passió. Amb aquest entusiasme amb què l'autora ha traçat una autobiografia que va, de bon tros, molt més enllà de les dades i de les anècdotes, d'alta banda impagables, i que des del primer moment trena una complicitat amb els lectors. Si a tot això li sumem una edició acurada i atractiva, estem d'enhorabona!
Entre la conversa i la confessió, aquestes memòries -que donen testimoni d'una època clau per al nostre país- porten imprés el segell rebel de la casa, la tenacitat Rosa Serrano, d'una dona perseverant, capaç de posar en funcionament dos projectes vitals i professionals de trascendència social: d'una banda, «obrir l'escola a la vida» amb La Gavina i d'altra, Tàndem edicions, una editorial de criteri i bon gust que renovà la literatura infantil i juvenil i que «va posar a l'abast dels mestres materials didàctics rigorosos i útils per a l'ensenyament del valencià». Així naixia el somni de Rosa el 1990 i així ho conta ella: «Una bicicleta de filferro que descansava a una de les lleixes de la meua biblioteca ens va suggerir el nom de l'editorial. Ple de connotacions: el treball en equip, la natura, la possibilitat de contemplar el paisatge que també forma part de la identitat. Que bonic: Tàndem edicions! Caram, sí que va ser productiva aquella lleixa, sí!!!»
Per això, seductora amb la paraula i decidida, no és d'estranyar que Enric Valor, que sempre s'havia negat a que ningú tocara les seues rondalles, consentís que fóra Rosa Serrano qui les adaptés, «la mestra que m'ho ve demanat des de ja fa temps».
De la mà de Rosa Serrano, fem ara un viatge introspectiu on descobrim la xiqueta guspirejant que va ser, la jove rebel que va despertar al món, i la dona madura que tanta faena ha fet a casa nostra. Un recorregut on ret homenatge al treball compartit i a l'amistat, dos pilars importants en la seua vida, i si m'ho permeten, també a les dones: «Crec que les dones sintonitzem i generem una energia molt potent».
Però sobretot Les petjades del temps és la construcció del personatge, com s'ha fet Rosa Serrano a ella mateixa, fidel a la rebel·lia que s'ensuma en el seu relat vital. No debades em va confessar fa poc: «ser fidel a la teua rebel·lia juvenil et manté jove de per vida perquè no assumeixes la passivitat».
