«Amic, tinc coses a dir-te avui, amb veus de vidre». Així comença Carmelina Sánchez-Cutillas el poema 12 d' Els jeroglífics i la pedra de Rosetta. Versos que va fer servir Maribel Guardiola, presidenta de la Comissió de l'Escriptora de l'Any de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per tal d'argumentar que les activitats organitzades i suspeses per l'estat d'alarma pandèmic, siguen represes quan puga ser i tinguen continuïtat durant el 2021.
Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1 de gener de 1927 - València, 22 de febrer de 2009) va pertànyer a la generació literària dels cinquanta, juntament amb escriptors com Vicent Andrés Estellés o Joan Fuster. Dona d'àmplia formació cultural, va ampliar les seues inquietuds intel·lectuals al terreny de la creació literària com a poetessa i novel·lista.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar el 23 de gener a Altea tots els actes dedicats a la figura de Carmelina Sánchez-Cutillas. Unes activitats que pivotaven entre Altea i València, amb la principal missió de divulgar les distintes facetes de Sánchez-Cutillas. Aquell quart dijous de l'any ningú podia ni imaginar el que passaria, i la Casa de Cultura d'Altea, va acollir un espectacle que projectà música, imatges i textos, així com la lectura-dramatització d'una selecció dels seus poemes.
Abans del confinament ja va eixir un còmic sobre ella, i una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de Batxillerat que es pot descarregar en el web de l'AVL, i estaven enllestides les dues exposicions. La mostra fixa tenia data d'inauguració pel 2 d'abril al Centre del Carme. «Una exposició on es mesclen objectes, fotografies i textos», com assenyala Maribel Guardiola. Una de les primeres coses que es farà per reprendre les activitats de L'Any Carmelina será obrir eixa mostra; i ja s'està tancant l'altra exposició itinerant que circularà arreu del territori amb el nom «Des de les fronteres del silenci».
Queden pendents també les dues jornades acadèmiques: una a València, centrada en les figures femenines i el context en què va escriure; i una altra dedicada a la figura i l'obra de Carmelina, a Altea, que en principi es va dissenyar per a clausurar l'Any Carmelina.
Obra inèdita
Guardiola explica que al llarg de la investigació han eixit diversos inèdits, com ara treballs de divulgació i poesia, «que la nostra intenció és traure'ls en diferents edicions». «Hem trobat poemaris dels anys seixanta de realisme social, i investigació sobre diverses dones de l'època medieval».
A més de l'obra poètica inèdita, s'editarà part de la narrativa i l'obra d'investigació. Igualment, l'objectiu més ambiciós és la creació del Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas que s'ubicarà a Altea. Un projecte que compta amb el compromís de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a transformar l'antic edifici de Villa Gadea en la casa de la memòria de l'escriptora.
«Carmelina Sánchez-Cutillas es coneix sobretot per la deliciosa Matèria de Bretanya, que cada volta que la llig em commou d'una manera», explica Guardiola, però fa incidència en què s'ha silenciat dos vessants d'ella, «com la gran poeta que és i la d'historiadora, on fa molta investigació de literatura i història medieval».
Guardiola, mentrestant, recomana llegir la seua poesia ja editada ( Un món rebel, Conjugació en primera persona, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta, Llibre d'amic i amada), així com el conte que va ser com la continuació de Matèria de Bretanya, que va titular El llamp i la sageta dels records.
L'esperat llibre
La meua cambra més estimada de Luis Romero Sánchez-Cutillas (València, 1951) és una evocació de la biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas realitzada pel seu fill menut. Va ser en aquell espai on va escriure els poemes, la coneguda Matèria de Bretanya, i tots els seus treballs d'investigació i divulgació sobre la història valenciana, com els articles que va escriure entre 1955 i 1970 en Levante. Al llibre que publica Vincle es detallen tots els articles que va publicar.
A més La meua cambra més estimada evoca amb l'ajuda de les seues pròpies paraules de l'escriptora i d'un grapat de testimonis, els llocs íntims de la biblioteca de l'autora, ressaltant la importància de la seua obra i esbrinant entre els llibres pertanyents a la Matière de Bretagne de Jean Bodel, que conduïren a la màgica Matèria de Bretanya.
L'autor és el que més sap de sa mare, era un assidu visitant d'aquella cambra, i va heretar la passió per la història i la literatura. El llibre narra moltes anècdotes i dedica una part important a la relació amb el seu avi, la reivindicació com historiadora (autodidacta) i la gestació de Matèria de Bretanya.
La meua cambra més estimada havia d'haver eixit en març, com tantes altres coses, ha hagut d'esperar. En Conjugació en primera persona, Carmelina Sánchez-Cutillas comença així el poema «Convivència»: «Demane una paraula / que òmpliga el meu silenci». Tot arriba.
