La Paraula del Dia

Paraula del dia

Obtús

Josep Lacreu 2019-11-15 L'adjectiu «obtús» prové del llatí «obtusus», forma de participi del verb «obtundere», compost del prefix «ob-», que significa 'contra, al revés', i «tundere», 'colpejar' (origen també de la paraula

Peixet

Josep Lacreu 2019-11-14 El significat més corrent de «peixet» és 'peix menut'. És la combinació de «peix», procedent del llatí «piscis», i el sufix «-et», provinent del llatí «-ittus», que aporta un valor diminutiu.

Fàcil

Josep Lacreu 2019-11-13 L'adjectiu «fàcil» prové del llatí «facilis», que derivava, al seu torn, del verb «facere», 'fer'. I és que «fàcil» inicialment tenia un valor equivalent al que actualment atribuïm a «factible»,

Hòstia

Josep lacreu 2019-11-12 La paraula «hòstia» prové de la forma homònima llatina, que originàriament s'usava per a fer referència a la víctima d'un sacrifici (normalment un cabrit o un corder), oferida expiatòriament per a aplacar la ira dels déus. El cristianisme reconvertí el significat de la paraula «hòstia» per a

Déjà-vu

Josep Lacreu 2019-11-11 L'expressió francesa «déjà-vu», que es pronuncia aproximadament «dejaví», està constituïda per la unió de l'adverbi de temps «déjà», que significa 'ja', i «vu», participi del verb

Reflexió

Josep Lacreu 2019-11-08 La paraula «reflexió» prové de la forma homònima llatina «reflexio», que derivava de «reflectere», 'reflectir'. El verb llatí era el resultat de la combinació del prefix «re-», que significava 'cap arrere', i

Indecís

Josep Lacreu 2019-11-07 L'adjectiu «indecís» és un vocable de formació culta que apunta als dubtes que planteja alguna decisió pendent d'adoptar respecte a una qüestió determinada. «Que sí, que no; que açò o allò; no sé què

Sagí

Josep Lacreu 2019-11-06 El «sagí» és un ingredient típic de molts productes de la rebosteria valenciana tradicional. A Carlet, per exemple, és molt típica una coca elaborada amb farina, ous, aigua, sucre, canella i sagí, que anomenen «coca saginosa» (o,

Aspre

Josep Lacreu 2019-11-05 L'adjectiu «aspre», que en femení adopta la forma «aspra», prové del llatí «asper», que ja s'usava, igual que actualment, per a referir-se a una fusta, a un teixit o a qualsevol superfície que presenta rugositats o resulta desagradable

Entelar

Josep Lacreu 2019-11-04 El verb «entelar» es va formar a partir del substantiu «tel», derivat del llatí «telum», forma masculina creada a partir del femení «tela», que s'usava per a referir-se a una membrana molt fina, com la que recobrix una ceba o la que

Màsquera

JOSEP LACREU 2019-11-01 La paraula «màsquera» prové de l'italià «maschera», i este, probablement, de l'àrab «máshara», 'bufó', que al seu torn era la fusió de «masca», 'bruixa', i «sáhara», forma derivada de

Ciprer

Josep Lacreu 2019-10-31 El «ciprer» és un arbre que pot arribar als vint metres d'alçària i viure més de dos mil anys. Té el tronc recte, i les branques, ertes i curtes; les fulles, menudes i persistents, de color verd fosc, s'agrupen en files imbricades amb els fruits, unes

Halloween

Josep Lacreu 2019-10-30 La tendència a la universalització de les festes cada vegada és més poderosa. Halloween n'és una mostra evident. Forma part de la nostra quotidianitat, independentment que hi participem activament o no. Des de fa dècades, la nit del 31 d'octubre, vespra de

Encallar

Josep Lacreu 2019-10-29 El verb «encallar» és un derivat de «call», provinent del llatí «callis», a on significava 'senda, camí'. Este mateix ètim en castellà ha donat com a resultat la paraula «calle», utilitzada fonamentalment en el

Tord

Josep Lacreu 2019-10-28 El «tord» és un pardal d'uns 23 centímetres de llarg; té el bec prim, de color negre; el llom està recobert amb plomes grisenques; les del ventre, en canvi, són blanquinoses, amb taques fosques, quasi negres, de forma triangular. En castellà hi

Fitnes

Josep Lacreu 2019-10-25 La paraula «fitnes» és una forma adaptada de l'anglés «fitness», forma composta resultant de la fusió de l'adjectiu «fit», que en l'àmbit de l'esport pot traduir-se per 'en forma', i el sufix «-ness», que aporta una

Desfibril·lador

Josep Lacreu 2019-10-24 El «desfibril·lador» és un aparell electrònic que servix per a aplicar descàrregues elèctriques al cor en cas d'una parada cardíaca, en què el cor manté activitat elèctrica però el bombament sanguini és

Biblioteca

Josep Lacreu 2019-10-23 Hui, com cada 24 d'octubre, se celebra el Dia Internacional de les Biblioteques amb l'objectiu de ressaltar la importància d'estos d'edificis en la història cultural de la humanitat. O, si més no, de la cultura reflectida en llibres. Perquè «biblioteca»,

Oligofrènic

Josep Lacreu 2019-10-22 La paraula «oligofrènic» fa referència, si més no en el seu origen, a les persones que patixen una deficiència mental greu, especialment si és d'origen hereditari o està causada per una malaltia viral apareguda en els primers mesos de gestació o en el part. Es tracta, així i tot, d'un terme

Porrat

Josep Lacreu 2019-10-21 En moltes comarques valencianes, amb la paraula «porrat» es fa referència a una fira celebrada vora un santuari, amb motiu de la seua festa, a on es posen parades per a vendre objectes de record, llepolies, fruita seca, confits o altres productes. La tradició d'estes

Vandàlic

Josep Lacreu 2019-10-18 L'adjectiu «vandàlic» prové del llatí tardà «vandalicus», 'dels vàndals', nom d'un poble germànic de l'Europa central que habitava les regions riberenques del Bàltic. La paraula «vàndal» tenia

Barricada

Josep Lacreu 2019-10-17 La paraula «barricada» prové del francés «barricade», que derivava de «barrique», 'barrica, barril, bota'. En l'actualitat, la paraula «barricada» s'usa per a referir-se a un parapet improvisat que s'alça amuntonant objectes

Nietzscheà

Josep Lacreu 2019-10-16 Fa cent cinquanta anys, concretament el 15 d'octubre de 1844, nasqué Friedrich Wilhelm Nietzsche, un dels filòsofs alemanys més influents en el pensament del segle XX. Fill d'un pastor protestant, dedicà gran part dels seus treballs filosòfics a combatre la

Tumult

Josep Lacreu 2019-10-15 La paraula «tumult» prové del llatí «t?m?ltus,» que derivava del verb «tum?re», 'estar unflat'. Té una relació de parentiu genètic amb «tumefacció» o «tumescència», vocables del llenguatge

Sentència

Josep Lacreu 2019-10-14 La paraula «sentència» prové del llatí «sententia», a on significava 'parer, opinió'; derivava del verb «sentire», entés com a procés de percepció efectuat a través dels sentits, que passà a