La Paraula del Dia

Paraula del dia

Mordaç

Josep Lacreu 2019-06-04 La paraula «mordaç» prové del llatí «mordax», «mord?cis», 'que mossega'; era un derivat de «mord?re», 'mossegar'. I és que, efectivament, el significat originari de «mordaç» era el de 'corrosiu,

Vespa

Josep Lacreu 2019-06-03 La «vespa» és un insecte de l'orde dels himenòpters, dits així perquè disposen d'un parell d'ales membranoses. Hi ha una gran diversitat d'espècies. Les més grans poden arribar als quinze mil·límetres de llarg. La més

Xandall

Josep Lacreu 2019-05-31 El «xandall» és un tipus de roba que consta d'uns pantalons i d'un jersei o d'una jaqueta amples. Començà a gastar-se per a fer esport, però el seu ús ha anat estenent-se a molts altres àmbits com a roba còmoda de caràcter

Pacte

Josep Lacreu 2019-05-30 La paraula «pacte» prové del llatí «pactum», participi del verb «pacisci», 'pactar', que derivava de «pax», 'pau'. L'essència de qualsevol pacte és, efectivament, la negociació entre dos parts amb interessos

Alcalde

J. Lacreu 2019-05-29 La paraula alcalde es documenta en valencià des de ben antic. En el Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, que data de 1295, ja es fa constar que «Nicolás Péreç, alcalde de Múrcia, tramés a nós [...] que·l dit en Johan

Entusiasme

Josep Lacreu 2019-05-28 La paraula «entusiasme» és un gal·licisme de base neollatina. S'havia pres del llatí «enthusiasmus», i este del grec «enthousiasmós», format a partir del prefix «en-», que significa 'dins', i de la veu «theos»,

Amunt

Josep Lacreu 2019-05-27 La paraula «amunt» és el resultat de la combinació de la preposició «a», que indica direcció, i el substantiu «munt», derivat del llatí «mons», «montis», que significava 'muntanya'. Antigament, amb

Trellat

Josep Lacreu 2019-05-24 Antigament, la paraula «trellat» s'usava amb el significat de 'trasllat', sobretot per a referir-se a la 'còpia d'un escrit'. Ja a finals del segle XIII, en el «Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València», es consigna que els cavallers Pere

Municipal

Josep Lacreu 2019-05-23 La paraula «municipal» és un derivat de «municipi», amb l’afegitó del sufix «-al», que indica 'relació o pertinença’. Per la seua banda, el substantiu «municipi» prové del llatí

Europeu

Josep Lacreu 2019-05-22 L'adjectiu «europeu» es pronuncia amb «e» oberta, mentre que la forma corresponent de femení, «europea», es pronuncia amb «e» tancada. Esta mateixa dualitat fonètica apareix en totes les paraules acabades en «-eu/-ea» (com

Pantaix

Josep Lacreu 2019-05-21 Amb la paraula «pantaix» es fa referència a una respiració agitada i fatigosa, que normalment sobrevé com a conseqüència d'un treball intens o d'un exercici físic impetuós. Esta forma alterna amb «panteix», variant pròpia

Veto

Josep Lacreu 2019-05-20 El substantiu «veto» (que també presenta la variant «vet») prové directament de la primera persona del present d'indicatiu del verb llatí «vetare», que significava 'impedir, prohibir'. En l'antiga república romana el «veto» era una potestat que tenien els tribuns de la plebs (una figura que pot

Cosmos

Josep Lacreu 2019-05-17 La paraula «cosmos» prové de la forma homònima llatina, i esta del grec «kósmos», que significava 'orde'. La sublimació de l'orde es projectava sobre l'univers, a on els cossos celests, cada un amb una força gravitacional i una

Morro

Josep Lacreu 2019-05-16 La paraula «morro» té un origen incert. Però, en qualsevol cas, el seu ús és antiquíssim. Ja n'hi ha testimonis en el segle XII. Es tracta d'un vocable compartit amb el castellà, el portugués i també amb diversos parlars francesos

Màdel

Josep Lacreu 2019-05-15 La paraula «màdel» és de gestació autòctona. O quasi. Sorgix de la combinació de la paraula «mà» (com a reducció de l'expressió «pilota a mà») i de l'anglicisme «pàdel», que

Succedani

Josep Lacreu 2019-05-14 La paraula «succedani» és un cultisme de gestació relativament recent. En valencià començà a usar-se en el primer terç del segle XX. En castellà tampoc feia molt més temps que havia començat a utilitzar-se: la Real Academia

Javalí

Josep Lacreu 2019-05-13 El «javalí» és un animal mamífer de la família dels suids (que inclou, a més dels javalins, els porcs i els pecaris). Hi ha diverses races de javalí distribuïdes per tot el món; en les nostres terres habita la subespècie

Morera

Josep Lacreu 2019-05-10 La «morera» és un arbre de tronc recte, no molt gruixut, amb una copa oberta molt ramificada, que pot arribar fins als sis metres alçària. Les fulles, caduques, de color verd clar, presenten un limbe ovat, de vores dentades, i servixen d'aliment als cucs de seda.

Paradís fiscal

Josep Lacreu 2019-05-09 A vegades certes expressions són el resultat de curioses casualitats. La paraula «paradís», com explicàvem ahir, és un lloc, real o figurat, que s'associa a un estat —amb minúscula— que reporta una extrema felicitat a aquells que tenen la

Paradís

Josep Lacreu 2019-05-08 La paraula «paradís» prové del llatí «paradisus», i este del grec «parádeisos», que al seu torn l'havia pres de «pairidaeza», mot compost d'una llengua d'origen irànic, format amb el prefix «pairi-», que,

Hisenda

Josep Lacreu 2019-05-07 La paraula «hisenda» és una adaptació del castellà «hacienda», documentada en el segle XVII, que procedia al seu torn del llatí «facienda», forma de plural neutre del participi de futur passiu de «fac?re», 'fer', i que

Pòquer

Josep Lacreu 2019-05-06 El «pòquer» és un joc de cartes, d'origen nord-americà, que es juga amb la baralla francesa (encara que també es pot jugar amb daus), a on els jugadors, amb totes o part de les seues cartes ocultes, fan apostes sobre un envit inicial. Cada jugador ha

Fatxa

Josep Lacreu 2019-05-03 La paraula «fatxa» s'usa actualment amb sentits molt diferents. D'una banda, en referència a l'aspecte extern d'una persona, sobretot quan es vol ressaltar una impressió negativa. Josep Pascual Tirado, en la novel·la «Tombatossals», feia servir esta veu

Botànic

Josep Lacreu 2019-05-02 L'adjectiu «botànic» prové del llatí medieval «botanicus», i este del grec «botanikós», derivat de «botán?», que significa 'herba', combinat amb el sufix «-ikos», que ha donat lloc al nostre sufix

Vot

Josep Lacreu 2019-04-19 La paraula «vot» prové del llatí «votum», amb què es feia referència a una 'promesa feta als déus'. I amb este significat es mantingué en les primeres manifestacions escrites en valencià: «per lo vot que havia fet de