El romanticisme de trinquet és inversament proporcional a la realitat de la pilota valenciana. El joc ha sobreviscut perquè n'hi ha diners pel mig, les eternes travesses als rojos o als blaus. Molt lluny d'eixe relat de supervivència dels interessats que dibuixen l'amor a la terra, a la llengua i ja posats a la llum i les flors. Els aficionats van mantenir el joc durant la dictadura perquè eren tarongers, industrials i professionals liberals que en la seua majoria no es van enfrontar al règim. Una altra cosa són els pilotaris, els veritables herois de l'esport, que en la immensa majoria compaginaven el seu ofici amb les partides, tant setmanals com dels dissabtes. Recuperar aquelles figures des del punt de vista artístic significa un homenatge merescut, la història dels hòmens bons.

L'home bo que la companyia Caterva Teatre representa des d'avui i fins al 26 de gener a l'Espai Inestable recupera l'amistat dels tres pilotaris més grans de la història del trinquet, els mítics Albert Arnal, Julio Palau i Antoni Reig, o com eren coneguts baix l'escala, el Xiquet de Quart, Juliet d'Alginet i Rovellet. Un trio irrepetible en la pilota i segurament en la societat valenciana, per tant una gran oportunitat per a parlar de les persones i de la vida, de l'ahir i del present. Una rivalitat d'amistat entre Juliet d'Alginet i Rovellet que van ser les grans estrelles de l'esport valencià als anys 40 i 50, adversaris dins del trinquet però amics fora del dau.

Com recull el text de Caterva va haver-hi una època en què les mares no volien que els seus fills anaren al trinquet perquè s'apostava i no hi havia bon ambient. Una gran veritat, pels nou benvinguts. Uns temps en què la travessa atreia més que el mateix joc. També hi ha hagut moments en què la falta de travessa ha fet que el joc no tinguera interés. Ara s'ha aconseguit l'equilibri, n'hi ha molts bons pilotaris i segueixen les travesses.

Jaume Ibáñez, Fernando Soler i Robert de la Fuente són els autors, directors i protagonistes de L'home bo, tres creadors que després d'estudiar a l'Escola de l'Actor a València fundaren Caterva Teatre. Després d'una trajectòria coherent que comença en el primer espectacle Transacción/és (2012) amb textos de Mark Ravenhill i el primer muntatge propi Paciente Zero (2014), reflexionen al seu últim treball sobre el passat més recent de la identitat valenciana per encarar el futur. Parlar de la nostra idiosincràsia a través de l'esport autòcton per excel·lència, vist des dels ulls del xicotet món de tres pilotaris que ben segur representen una gran majoria del poble valencià.

A més la companyia vol «generar un paral·lelisme entre el temps de postguerra, on l'horitzó del País Valencià estava llunyà i difús, i l'actualitat, on la política de terra cremada del Partit Popular durant els últims vint-i-cinc anys anys, ens han deixat un ecosistema social i cultural en estat crític».

L'home bo parla de la pilota valenciana, de les persones que formen part del seu món, un ecosistema autèntic, amb les seues llums i ombres, capaç de resistir en el temps i al mateix temps reinventar-se. Jaume Ibáñez, Fernando Soler i Robert de la Fuente, o cosa que és el mateix el Xiquet de Quart, Juliet d'Alginet i Rovellet, viatgen entre el documental, la ficció i la realitat, fent un recorregut per la història del nostre esport des de les seues màximes figures reconegudes, les que van marcar la millor època de la pilota, i les que van generar el mestratge de les actuals generacions de pilotaris, els millors formats físicament i acadèmica.

Cal saludar la iniciativa dramàtica, perquè recrear paisatges pròxims significa posar-nos davant l'espill. N'hi ha moltes màximes al trinquet, una és que sempre acaben guanyant els blaus. Cavallers va de bo!

Del 10 al 26 de gener. Divendres i dissabtes 20 h. Diumenges 19 h. Espai Inestable.