Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res», diu el poeta Martí i Pol. Gràcies que les mascaretes deixen lliure la visió, però en temps de massa pantalles necessitem l'aire del teatre. Com el que fan des de vint-i-cinc anys la Companyia Teatre Micalet (CTM), aquell projecte impulsat per Joan Peris, Ximo Solano i Pilar Almeria per consolidar un centre de producció i exhibició en valencià al Teatre Micalet.

El 13 de maig de 1995 estrenaren el seu primer muntatge, Nàpols Milinòria d'Eduardo de Filippo, la tragicomèdia domèstica d'una família enriquida amb l'estraperlo de la Primera Guerra Mundial. Pilar Almeria pujà a l'escenari del vell teatre fa un quart de segle amb incerteses però amb la fermesa de fer un pas decisiu. Tot i fugir del bel·licisme lingüístic, l'aniversari arriba amb un panorama desolador. «És una prova més per la nostra resistència», sosté Almeria, una de les nostres millors actrius i una gestora d'escenaris imprescindible.

La companyia va comptar des de l'inici amb la complicitat del públic, tant que un any després començaren les obres per enderrocar el vell teatre i construir-ne un de nou i polivalent que fera de casa comú dels professionals i espectadors. El 2001 es reinaugura el reformat Teatre Micalet i s'obre el carrusel de produccions pròpies, la majoria dirigides per Joan Peris.

«Lligar la companyia a una casa i a un equip estable ens ha permés representar projectes més d'una setmana i fidelitzar el públic», raona Pilar Almeria.

¡Ai, Carmela!; El Somni d'una Nit d'Estiu; Ací no es paga i s'ha acabat; LaMar; Un Jardí Francés; Hamlet Canalla; El verí del teatre; El Nom; El jardí dels cirerers. Sanchis Sinisterra, Shakespeare, Fo, Peris, Feydoo, Molins, Sirera o Txèkhov. El repertori és de nota, igual que els professionals que han desfilat pels camerinos de la sala de Guillem de Castro. ¿Què alce la mà, l'actiu o actor valencià que no ha actuat al Teatre Micalet?

Les celebracions s'han d'ajornar, però des de dimecres, la companyia està de festa virtual en la web. Gent de l'equip de producció i professionals que han passat per la CTM mostren la seua gratitud i els ànims per continuar. Almeria i Peris ja tenen el cap en la pròxima temporada, amb permís del bitxo.

Estava previst fer coincidir els 25 anys amb una nova producció pròpia, El malfet d'Inishmaan de Martin Macdonag, una obra fonamentada en el treball actoral, l'adn de la companyia. S'estrenarà quan la situació sanitària ho permeta i també es reposaran funcions, com El Jardí dels cirerers. Tot i ser resistents de primera, esperen les ajudes de l'administració i la calor del públic, perquè el teatre no es fa per recitar coses, sinó per canviar-les.