Hola, encantada!». Aquesta veu suau i innocent va entrar en les llars valencianes durant quasi quatre mesos. Els mateixos que va durar l'última edició de «Operación triunfo». La jove rossa d'ulls clars amb accent valencià va engalipar a tota l'audiència gràcies a la seua desimboltura, però sobretot gràcies a un torrent de veu que va poder amb tot. Samantha és en aquests moments la valenciana més viral, tant en les xarxes socials com en les llistes de reproducció de tota Espanya. La «extriunfita» va aterrar en la indústria musical amb «Sin más» i ara presenta «Quiero que vuelvas», una cançó ballable, «comercial, com a mi m'agrada». La valenciana respon a les preguntes d'Urban des de la seua nova residència a Madrid, des d'on intentarà prendre el vol dins del món de la música, deixant enrere Beniarrés, el seu poble natal, on es troben els seus familiars i amics. «Mare meua, els vaig a trobar molt a faltar. No sóc una persona a la qual li agrade allunyar-se molt dels meus», reconeix la cantant.

Ja podem escoltar «Quiero que vuelvas» en totes les plataformes de música. Aquesta cançó marcarà el camí cap al teu primer treball discogràfic?

Realment sí. És ballable i animada.

La vas escriure durant el confinament?

No, aquesta és fruit d'una coautoria. Va sorgir sobre la marxa.

Vas passar el confinament al teu poble, Beniarrés. Aprofitares el temps dins de casa per a ser creativa?

Sí, vaig compondre molt. Una de les meues pròximes cançons parlarà dels moments que vaig viure durant el confinament i també dels sentiments que vaig tenir els mesos anteriors.

Et va donar temps a reflexionar en tot el que t'havia passat a «Operación triunfo»?

Sí, ho necessitava. En les cançons que vaig compondre vaig intentar parlar del meu pas per l'Acadèmia i el complicat que ha sigut. En alguns moments em vaig preguntar fins i tot si valia la pena la meua experiència allà.

De veritat?

Sí, però pense que els moments de flaquesa són previsibles. Trobava molt a faltar a la meua família.

Estàs treballant ja en el disc?

Pràcticament està acabat. Ja sabem quan serà el llançament, però ens volem reservar la sorpresa.

Comptarà amb col·laboracions amb altres artistes?

Sí, clar (es fica a cantar). No puc donar més informació.

Com descriuries el disc?

No ho sé encara, perquè encara no ho he processat. Conté tot el que jo sóc artísticament.

La Samantha del passat, la veïna de Beniarrés, haguera gravat aquest àlbum?

Que va, mai. Hi ha molta diferència entre la Samantha del passat i la d'ara. Es va a veure clarament una transició en la meua manera d'interpretar.

Tot aquest canvi es deu a l'Acadèmia?

Sí. «Operación triunfo» ha canviat la meua manera de compondre i de cantar. Però també de veure el món i d'expressar-me. Té sentit perquè juntar-se amb persones tan diferents amplia molt el teu plànol de visió.

El teu pas pel «talent» també ha portat molts canvis en la teua vida personal. Vas demanar els teus fans per Instagram que deixaren d'anar a ta casa. Et trucaven al timbre. Com vas viure això?

Va ser un shock. No m'ho esperava. A més, encara estava processant el fet de ser una persona mediàtica. Però al remat, el canvi ha sigut en positiu. La gent em coneix pel carrer i em felicita. Em fa feliç rebre l'estima del públic.

T'acabes d'instal·lar a Madrid. Tenies ganes?

Sí, era la meua il·lusió. El que volia era vindre ací per a provar-me a mi mateixa. M'acabe d'instal·lar. Per ara tot va bé. Tenia algunes reserves. Tot i que tenia moltes ganes de vindre, he de reconéixer que els canvis sempre m'han fet un poc de por. M'estic acostumant a estar lluny dels meus amics i dels meus familiars.

Durant l'Acadèmia vas parlar molt en valencià. De fet, vas ser el centre d'algunes notícies per aquest motiu. Creus que has donat visibilitat a la nostra llengua en l'àmbit nacional?

No ho sé. No ho vaig fer amb eixa intenció. Jo sóc valenciana, i els valencians parlem valencià. Els qui som valencianoparlants se'ns nota.

T'has trobat reticències a l'hora d'utilitzar la nostra llengua dins de la indústria musical a Madrid o a la televisió pública?

Jo portaré el valencià sempre per bandera. També la meua terra. Parlant, cantant i com siga. Hi ha gent que critica que estiga comunicant-me ara mateix en castellà per les xarxes socials. Però bé. Jo no veig que hi haja cap problema en això. És lògic que escriga en castellà si vull dirigir-me a un públic majoritàriament castellanoparlant. Crec que no passa res, si no deixe de parlar valencià amb els meus. De fet, en l'Acadèmia, a alguns companys els parlava en valencià. Crec que les dues llengües poden conviure en el meu cas.

Trobarem cançons en valencià en el teu nou disc?

Sí (riu).

Els valencians ja et coneixíem pel grup Cactus. Et desvincularàs del projecte?

Sí. Som amics, ens portem molt bé, pero hem decidit dur camins diferents.

Vas ser una de les concursants que es va comportar amb més naturalitat en el «talent». Aquesta personalitat et condiciona a l'hora d'acostar-se ara a les xarxes socials on de qualsevol cosa pot sorgir una polèmica?

Pense que sí. Al principi no tenia filtre, però ara passa el temps i tinc por a les reaccions.

Creus que la indústria està preparada per a absorbir tantes propostes musicals noves?

Sí. De moment jo no he pensat en si la indústria em podria menjar o enganyar, tinc la sensació que tot anirà bé.

Al «talent» vas parlar sobre la teua discapacitat auditiva.

Tenia clar és que és alguna cosa que volia normalitzar i per a açò era necessari explicar-ho bé. Per exemple, en les proves de so jo necessite molt més temps que els meus companys. No em condiciona a l'hora d'afinar.

Vas escriure el poemari «Temps» fa cinc anys. T'has plantejat un segon volum?

Tinc moltíssims poemes nous perquè no deixe mai d'escriure, encara que ara com ara me'ls quede per a mi.

Com et planteges el futur? Estàs preocupada per la pandèmia en el pla professional?

No tinc por. El disc eixirà igualment. La vida continua.

T'has plantejat com vols que siguen els teus directes?

M'agradaria que fora amb banda, encara que és una cosa que ara com ara no tinc molt definit. També m'agradaria que hi haguera coreografia.

Com has viscut la pandèmia personalment? T'ha afectat?

Asusta un poc, la veritat. Però hem d'acceptar el temps que ens ha tocat viure. L'únic que podem fer és intentar dur una vida normal amb precaucions. Cal ser positius.