Les pèrdues, danys i robatoris que ha patit darrerament el patrimoni artístic de la ciutat, més concretament el situat sota la custòdia directa de l'Ajuntament, són tals que els ciutadans poden interrogar-se qui el té al seu càrrec i quines mesures de seguretat pren per tal de protegir-lo.
Una benemèrita associació, segons llegim al diari aquests mateixos dies, ha denunciat -perquè no consta que ho hagués fet el titular i responsable dels béns afectats- la desaparició molt recent d'un escut de ferro forjat amb les armes de la ciutat existent en un dels batents del portal dels Serrans, i per si era poc, la roberia o destrucció del braç esquerre i part del tronc del Tritó de la Glorieta, obra en marbre de Carrara del genovés Giacomo Ponzanelli, dels entorns de l'any 1700, preciosa i ben conservada -ara, ja no-- escultura mitològica.
Ens ve al record immediatament que no són gens uns fets aïllats. El batent esquerre (eixint de la ciutat) del mateix portal tenia un escut idèntic sobre el pany que tancava amb clau les portes, sostret fa potser trenta anys, del qual encara s'hi veu un petit fragment d'un floró de la corona que no es pogueren endur els vàndals o lladres autors de l'atemptat. Un escut que en la informació del periòdic es diu ser del segle XIX, sense aportar proves que permeten negar que siga una peça original de l'època de les portes. Per una altra banda, és del mateix escultor que el mutilat Tritó el Neptú del Parterre de Jaume I, que algú va decapitar brutalment fa uns mesos, eufòric per la memorable victòria futbolística espanyola a Sudàfrica. Aquesta malaurada escultura està fragmentada en trossos, producte de maltractaments antics, als quals se suma el d'ara. L'Ajuntament la va retirar poc abans del 9 d'octubre, no sabem si per dissimular la desgràcia en dia tan senyalat.
Continuem. La vespra passada de Tots Sants, hi hagué una festa caòtica a la plaça de la Mare de Déu, amb milers de joves, i l'Ajuntament no degué adonar-se'n que la plaça més monumental d'una ciutat no és el lloc apropiat per a tals excessos. El resultat va ser que una menor, crec que de setze anys -cosa que no la disculpa- va pintar amb un spray de tinta verda dos pedestals de la porta dels Apòstols de la Seu, obra gòtica del segle XIV, la millor en el seu gènere del regne de València; ningú no li ho va impedir, fins que la malifeta es va consumar i ja no tenia remei.
Al mateix Ajuntament li robaren amb la major facilitat un capitell visigòtic del Museu de la Ciutat, al palau del marqués de Campo, anys enrere. La Corporació municipal va perdre, no fa tant de temps, una magnífica pedra epigràfica romana procedent de les excavacions de la plaça de la Reina, de molt de pes, part d'un temple datat el segle I d. C. El difunt professor J. Corell, autor del Corpus d'epigrafia romana del País Valencià, que pogué per sort estudiar-la amb anterioritat, després de subratllar la gran importància del fris, va atribuir amb raó la seua desaparició literalment "a desídia". No comptem ara entre les pèrdues, per no allargar la recitació, el robatori monumental de manuscrits i llibres antics de la Biblioteca Municipal perpetrat fa dècades, que no va advertir ningú de dins de la casa, fins que un professor universitari de Filologia ho va denunciar. Ni la mutilació nocturna d'algunes petites escultures de la portada de la Llotja a la plaça del Mercat, fet ocorregut no fa tant de temps com per a oblidar-lo. Ni les làpides romanes que han estat víctimes de bàrbares pintades, a la façana de la basílica dels Desemparats i al passeig de la Petxina, sense netejar adequadament després de molts anys.
A banda els fastuosos esdeveniments i construccions, que contribueixen a l'endeutament públic sense aportar beneficis proporcionats, però que serien comprensibles si es practicaren amb prudència sobre una economia sanejada, cal pensar si el govern municipal no té obligació de mantenir els béns de caràcter històric i artístic confiats a la seua protecció, com els ja citats, amb major cura, aportant-hi els recursos humans i tècnics que calgués. ¿Els haurem de recordar que el portal dels Serrans, que la ignorància fa dir a molts incomprensiblement "de Serrano", també en la premsa, és un monument de primera importància de l'arquitectura militar medieval en Europa? Es vigila amb guàrdia armada i amb càmeres certs edificis oficials, però no té la deguda salvaguarda la riquesa patrimonial indefensa en llocs públics, en moments d'inseguretat creixent com els que vivim, que reclamen una major atenció.
Professor d'Història Medieval,
Universitat de València
