L´últim dia de setembre, l´església catòlica commemora, entre altres, la festivitat de sant Jeroni, que va traduir la Bíblia al llatí i, a més, es veu que sabia molts idiomes, com el nostre sant Vicent Ferrer. Per això, tal dia com hui de l´any 1991, uns funcionaris d´alguna institució internacional que estaven passant uns dies de descans a càrrec de l´erari públic, decidiren instaurar el Dia Mundial de la Traducció. Perquè quan eixim a l´estranger i, com els passa a la immensa majoria de polítics, no sabem idiomes, hi ha que vore el paper que fan els bons traductors.

De traductors, n´hi ha de moltes classes. Alguns traduíem llibres, fins que els mateixos que s´omplin la boca parlant -en castellà- de les excel·lències del trilingüisme, però no amplien l´oferta pública d´ensenyament d´idiomes, decidiren retirar les subvencionetes amb què animaven els editors a traduir obres de la literatura universal i dedicar els diners a la Ciudad de las Lenguas de Castelló, al costat de l´aeroport, a mà dreta. També hi ha traductors «simultanis», dits també intèrprets, l´ofici que volia exercir Mafalda per a evitar tensions internacionals i guerres, encara que fóra faltant a la veritat. Si un dirigent polític li deia a un altre que el seu país era lleig, pobre i trist, Mafalda traduiria que era un país preciós, ric i alegre...

Però, en els nostres dies, els traductors que més necessitem no són els que poden expressar-se amb fluïdesa en més d´un idioma, sinó els que ens haurien de traduir les intencions, els gestos i fins i tot les paraules dels polítics, els economistes, els grans empresaris, els alts funcionaris i la resta de personatges que intenten manipular la realitat o disfressar-la amb falsedats, metàfores i mentides de les que fan un sopar agre.

Seria fantàstic que quan qualsevol fantasma amb càrrec públic intentara engatussar l´electorat amb fórmules incomprensibles, un traductor competent ens obrira els ulls. Així sabríem que «una frenada a la desacceleració de la desocupació temporal» vol dir que, en un mes, s´han perdut no sé quants mil llocs de treball. O quan, en un banc o una caixa, algú li diu a un client que les accions preferents i els valors renovables són inversions segures i garantides, un traductor li explicara: «Que diu el senyor director que els diners que pose en les seues mans no els tornarà a vore en la vida». També seria preciós que algú explicara què vol dir el somriure ortopèdic de Fabra, per què l´oposició valenciana accepta formar part del consell de RTVV, després del circ que han muntat, o què significa el silenci de Correa, El Bigotes i la resta de la banda...

Però, a pesar dels esforços dels nostres dirigents per convertir-nos en un poble de cambrers que entenguen les ordres dels turistes en tres idiomes, els valencians encara estem als peus de la torre de Babel i per això ens costa tant entendre què passa.