03 de abril de 2014
03.04.2014

Mobilització per una utopia necessària

Faustino Villora

02.04.2014 | 22:59

El Plan Especial de Reforma Interior (Pepri) del Cabanyal és un projecte que està costant molts diners públics, massa, sense aportar cap benefici, amb clars efectes negatius sobre les dotacions que es destinen efectivament a altres barris de la ciutat i efectes contraris en polítiques actives de creació d'ocupació tan necessàries. Un pla que està fora de totes les tendències de l'urbanisme que es realitza a Europa.
Són molt importants les oportunitats de desenvolupament i creixement que s'estan perdent amb les decisions que es prenen des de l'Ajuntament. A títol d'exemple, n'hi ha prou amb llegir els motius generals que s'exposen en el Reial decret 233/2013, de 5 d'abril, pel qual es regula el pla estatal de foment del lloguer d'habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbanes.
En l'exposició de motius de l'esmentat decret es diu: «Cal buscar un altre model (...) per a la reactivació del sector de la construcció, la generació d'ocupació i l'estalvi i l'eficiència energètica,... Tot això en un marc d'estabilització pressupostària que obliga a rendibilitzar al màxim els escassos recursos disponibles» (BOE núm. 86 de 10 d'abril de 2013).
Enderrocar no crea llocs de treball, rehabilitar sí crea llocs de treball de manera ràpida. La rehabilitació engegaria la participació de la microeconomia social i la iniciativa privada a xicoteta escala i les obres estarien en marxa en pocs mesos.
A més, si realitzem una anàlisi general del projecte, arribem a la conclusió que la resta del pla oficial és secundari, a l'Ajuntament no li ha interessat gens complir la part dotacional del Pla.
Els costs de les compres realitzades per a enderrocar més els costs generals no han redundat en la millora del barri. Al contrari, la degradació s'accentua. El Cabanyal ha passat de ser un tema «local» a ser un tema d' «interès general» per a tots els habitants de la ciutat. No solament és el patrimoni i els habitants del Cabanyal els que ho estan patint, són les inversions als barris i el benestar dels nostres conciutadans els que es posen en joc.
Des de fa anys hem treballat per a demostrar que hi ha alternatives urbanístiques de rehabilitació més eficients, sense cost social i sense grans càrregues financeres per a l'economia pública, mai ens han volgut escoltar.
La pretensió de defensar la prolongació en nom d'una suposada necessitat imperiosa «d'obrir la ciutat al mar» no se sosté de cap manera des del moment que les connexions existents ja són més que suficients.
Per descomptat que un espai urbà com és la façana marítima ha d'experimentar necessàriament un procés de renovació si no es vol caure en el cercle de la degradació. Esta renovació pot i ha de ser perfectament compatible amb el respecte a la morfologia i la tipologia urbana i no té perquè suposar la substitució forçada de la seua trama ni l'expulsió igualment forçada de la població resident. Qualsevol renovació té certs costs socials però han de ser consensuats en un perfecte procés de participació ciutadana.
Hi ha alternatives millors i més eficients. Estem en condicions de presentar i posar damunt d'una taula de participació la nostra idea per al barri, però ens falta la contrapart, l'Administració Pública, que es nega, que ha abandonat l'interés general per un particular.
I hi ha eixida a este greu problema urbanístic i social, cal iniciar un procés participatiu per a la redacció del nou Pla. Totes les organitzacions socials del barri i de la ciutat no dubtarien ni un moment a posar-se a la feina. A què esperen?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook