Hi ha diverses cançons de Nadal sobre la vinguda dels reis mags que se solen cantar a partir d'ara per a preparar eixa data tan entranyable. Però pareix que per al batlle de Valencia Ribó no és esta una data especial, sinó una festa que hauría de desaparèixer de les celebracions municipals i que, per no poder fer-ho enguany pel ràpid que li ha vengut tot, segur que ho té preparat per l'any vinent.

Perquè, com s'entén que li haja apegat mossos a la cavalcada, llevant de la mateixa el que li ha donat la gana?. Fora aspectes dels evangelis que es representaven per a preparar la vinguda dels macs, fora l'assistència ja tradicional dels cossos de seguretat en les seues sirenes i que donaven lluentor als reis, perquè els xiquets sempre han unit mandataris a sirenes i policia. I cuantes coses mes? Puix fora també els caramels, els animals, els clubs sportius, ... I ara la pallassada de les magues republicanes, quelcom prou descerebrat, per no utilitzar un altre qualificatiu mes adequat.

Els valencians no l'han votat a ell perquè faça favades tendencioses, ni per a res, ja que no ha sigut el mes votat. Está ahi fent abusos perquè ha fet un maridatge en dos grups mes, pel que igual o mes responsabilitat té el PSOE per donar-li cobertura per a fer això. En les ultimes eleccions ja s'ha vist que entre el PP i Ciutadans tenien majoria suficient per a governar, es veu que degut a que els valencians s'han fartat del que fa el tripartit. Pero al regidor en cap li dona igual, te cuatre anys per davant i com serán els ultims de la seua vida politica -te quasi 70 anys- vol deixar el cap i casal tal com va dir en el seu moment un preclar politic del PSOE: «per a que no la conega ni la maré que la va parir».

Els experiments, quan es deixen de fer en gasosa, duen situacions complexes i fracassades la majoría de vegades. I aixi els «contra tot el que hi havia» demostren eixa maxima. Esta bé innovar però no destruir. Esta bé ser proteccionistes dels animals, de la naturalesa, del medi ambient, però no deixar de respectar els costums i les tradicions de fa molts segles, per voler anar contra tot el que això representa.

Una vegada mes tenim damunt de la taula les dos Valencies: una que busca la pau, el discórrer diari sense sobresalts, desitjant que no ens toquen la llengua, l'himne i les tradicions; i l'altra, la Valencia destrossadora, que no vol arrels, que no vol creences, que tot li pareix malament i que posa el dit en molt ulls.

Ja saben els valencians com esta la percala, ara només falta actuar en conseqüència quan arribe el moment.