La primera representació urbana que tenim de la ciutat de València es un gravat imprés en la impremta de Joan Mey en 1538. Es un dels gravats que ilustren el llibre de P. A. Beuter, «Primera parte de la crónica general de toda España, y especialmente del Reyno de Valencia». En el gravat el seu autor intenta donar una visió sintètica de la ciutat destacant els elements urbans més representatius de València. El pont del Real i el de la Trinitat amb les seues respectives portes precedeixen, riu amunt, a les monumentals portes dels Serrans. L´últim dels ponts és el de Sant Josep amb les seus portes, germanes de les de Quart€ Al fons del gravat assomen, entre les teulades, les torres de Quart. Una creu coberta en el camí del Grau, el port amb els seus vaixells i un edifici€ les Atarassanes? A ladreta dalt d´un puig una torre€ la de Paterna? Ja a intramurs de la ciutat, el Micalet que junt a les torres de Serrans semblen icons que identifiquem fàcilment a la ciutat. La llinterna de la catedral es també ben visible en el gravat, i entre els campaners, a mà dreta de la xilografia, un campaner rematat per la silueta d´un penell-angel€ campanar al que l´autor del dibuix li dona gran importància. El penell o veleter amb la figura humana, es el que en castellà es demonina «giralda».
La torre de l´església del Carmen o de la Santa Creu, rematada amb este penell-angel, podem denominar-la amb tota propietat la nostra giralda valenciana€ però d´on procedeix esta escultura, segurament renacentista que remata un campanar barroc? Fernando Pingarron en el seu llibre dedicat a l´arquitectura religiosa del segle XVII de la ciutat de València ens ofereix unes dades sobre la construcció d´este campanar. Bastit a partir del seu campanar gòtic, en el conveni d´obres del nou campanar, s´estipula, que havia de servir de model el campanar de Sant Joan del Mercat€ «sense llevar ni posar cosa alguna». Havia també que afegir a la nova torre 37 palms sobre els 74 palms que ja tenia, estipulat també concloure el treball en 1647.
Quasi cents anys després, 1741, al acabament rectangular del campanar s´hi afegeix una torreta donant-li d´esta manera € més altura i de sobre d´ella es colocada la veleta amb la figura d´n angel, es a dir la giralda actual. Si esta giralda es la mateixa del gravat estarem parlant d´una escultura anterior a 1546 data de la xilografia exida de l´impremta de Joan Mey i, per tant, una de les escases escultures renacentistes que queden avui en dia segurament coetania del grup escultoric de Sant Martí, en la façana de la parròquia del mateix nom.
Podria vindre de l´església de la Santa Creu derrocada segons Boix en 1842, església que estava situada prop de l´actual Plaça de l´Àngel€ i podria ser que este angel senz el que donara nom a la plaça. Es posible també que estiguera colocada sobre el mateix campanar del Carme abans de la seua reforma barroca. Esta escultura no classificada ni estudiada seria un dels últims vestigis dels penells-angels que eren col·locats en algunes dels portes d´entrada a la nostra ciutat.
En la «llegenda daurada» de Jo Voragine, un autèntic betseller medieval sobre la vidda dels sants, ens ofereix una amplia i detallada informació sobre l´estatus jerarquic dels distints grups angèlics així com les funcions propies de cadascún d´ells. Referint-se als arcangels, estos tenen la funció encomanada per Deu de velar sobre un col·lectiu de perones a diferència de l´individual angel de la guarda. Seguint el símil dels soldats al servei d´un rei els arcangels són soldats de l´exèrcit de Crist i tenen com a missió cuidar de les grans ciutats i de les ciutats menudes. La festa en la ciutat de València dedicava al seu àngel custodi era com de les festes importants dins del calendari litúrgic. En esta festa uns xiquets vestits d´àngels desfilaren abans de la missa acompanyant tots ells a un jove que representava l´Àngel Custodi i cantaven€ «Àngel Custodi de Deu refinit guardeu la ciutat de dia i de nit per a que no entre lo mal espirit»
Res ens queda d´aquesta festa i de totes aquells figures col·locades en els punts més alts de la ciutat, sols ens manté esta giralda que corona el campanar de l´església del Carme, imatge en estat roinòs, oblidada per t ots, cuberta de rovell, encallada i per tant incapaç de senyalar amb el seu dit o amb el seu cos indicat la direcció del vent com faria en temps passats.
