L'eix passant ferroviari de València és una infraestructura important per a la ciutat que permetria l'execució del projecte del Parc Central, previst des de l'avanç del Pla General d'Ordenació Urbana del 1985 i que a la vegada donaria lloc a un trànsit dels trens més eficient en temps.

En 2003 es contemplava que aquest túnel passara per davall de Ciutat Vella, afectant patrimonialment als edificis monumentals més emblemàtics de la ciutat i a jaciments arqueològics. Però en 2006 el seu traçat es va desplaçar a davall de l'avinguda d'Aragó i la Gran Via Marqués del Túria i Germanies. Encara que aquesta darrera modificació salvaguardà el subsòl del cor del centre històric, no va solucionar totalment l'afecció al patrimoni de la ciutat, ja que la nova proposta continuà quedant dins de la delimitació de l'entorn de protecció com a Bé d'Interés Cultural del conjunt històric de Ciutat Vella i Primer Eixample. De fet, al llarg de la Gran Via Marqués del Túria i Germanies trobem arbres centenaris en el seu passeig central -enjardinament del qual va ser dissenyat en 1907 per l'arquitecte Francisco Mora Berenguer (1875-1961)- i tres refugis de la Guerra Civil. Així com els monuments al Marqués de Campo -obra de Mariano Benlliure Gil (1862-1947)-, i a Teodoro Llorente (1913). Tots aquests elements envoltats d'una bona mostra d'interessant arquitectura de les primeres dècades i de mitjans del segle XX, part de la qual es troba protegida individualment.

Alguns bons exemples

Algunes bones mostres d'aquest singular patrimoni són la Casa Chapa (1909, 1911, 1913) d' Antonio Martorell Trilles (1845-1930), Emilio Ferrer Gisbert (1876-1927) i Carlos Carbonell Pañella (1873-1933), a la plaça Cànovas; la Casa Ortega (1906) de Manuel Peris Ferrando (1872-1934), la Casa Barona (1914) de Javier Goerlich Lleó (1886-1972) o la Casa Francisco Sancho (1907) de Vicente Rodriguez Martín (1875-1933), a la Gran Via Marqués del Túria.

Així com altres edificacions residencials més recents i també amb valors com l'«Edificio Renfe I» (1925) de Francisco Alonso Martos (1886-1961) i el «Grupo Residencial Agentes Comerciales. Sección A» (1933) d' Emilio Artal Fos (1895-1969), José Luis Testor Gómez (1896-1968) i Ángel Romaní Verdeguer (1892-1973), en la Gran Via Germanies; o la «Torre de Valencia» (1955) de Luis Guitiérrez Soto (1900-1977) amb 15 plantes d'alçària, al costat del vell llit del riu Túria. A més de diverses construccions en les quals també varen intervenir destacats arquitectes com Joaquín Mª Arnau Miramón (1849-1906), Ramón Lucini Callejo (1852-1939), Cayetano Borso di Carminati González (1900-1972) o Luis Albert Ballesteros (1902-1968). Tècnics tots ells que contribuïren a conformar aquest llegat arquitectònic que podria perillar si finalment s'executara aquest túnel per la Gran Via Marqués del Túria i Germanies.

Per aquests motius, ara que el passat mes d'octubre va finalitzar el termini per a presentar ofertes a la licitació del contracte per a la redacció de l'«Estudio informativo del nuevo eje pasante norte-sur de la Red Arterial Ferroviaria de Valencia», seria una bona oportunitat per reconsiderar aquest traçat i que l'equip redactor realitzara una proposta alternativa i definitiva que no tinguera cap afecció patrimonial.