Ana Ruiz és des de setembre de l'any passat la nova delegada diocesana de Mans Unides, una ONGD catòlica que acaba de complir 60 anys de lluita contra la fam al món.

Què és Mans Unides?

És una ONGD catòlica que està integrada per seglars i voluntaris que no tenen ànim de lucre i que treballa pels països en vies de desenvolupament.

Queda tant per fer que pot ser descoratjador, no?

Per desgràcia queda molt per fer. Jo vinc de fer un curs de formació a Ruanda i m'he adonat de la probresa que hi ha en eixe país: no tenen aigua, llum, no hi ha escolarització, sanitat... Falta molt, sí.

Parlem del Tercer Món com a sinònim de pobresa, però ara en països desenvolupats com Espanya contínuament ixen a la llum històries dramàtiques...

Sí, la pobresa existeix a tot arreu, però no és el mateix. Ací ningú es mor de fam mentre que en el món moren 821 milions de persones per culpa de la fam. Mans Unides va nàixer precisament per a atendre eixos països. Hi ha altres organitzacions com Càritas que treballar per a ajudar la gent d'ací, però Mans Unides col·labora amb els països més pobres.

A Espanya s'està cronificant la pobresa?

Encara que com li dic estem més al corrent del que passa fora, no deixem de reconéixer que hi ha unes capes de la societat que abans vivien moderadament bé i que ara tenen un poder adquisitiu molt baix, pròxim a la pobresa.

Ens estem tornant massa egoistes?

Jo he fet molt de voluntariat a l'Índia o a Etiòpia i he vist que la gent que no té res és feliç i comparteix el poc que posseeix. I no obstant això ací cada vegada necessitem més i més.Aquesta societat de consum, la publicitat, els mitjans de comunicació... cada vegada t'espenta a voler més malgrat que segurament no et fa falta. I quan vas a aquests països et sents alliberes, però quan arribes ací aqueixa mentalitat dura poc i et tornes a ficar en eixa roda consumista perquè és la societat es porta. I sí, tal vegada som egoistes.

No sembla molt optimista.

És que no sembla que hi haja una solució a este tema. Tenim un telèfon mòbil nou però el canviem per un altre millor que acaba d'eixir, si tens un cotxe el canvies per un altre més nou, reformes la casa sense necessitar-lo... I tot això et converteix en esclau perquè ni et dóna més llibertat ni et fa feliç.

Es produeix una catàstrofe humanitària i acudim a la senyal d'ajuda, però passa eixe colp emocional i ens oblidem d'ajudar als altres. Té la mateixa percepció?

En part sí, però també hi ha una part de la societat que ofereix la seua ajuda, siga econòmica o treballant, de manera regular, bé de manera mensual o trimestral. Molta gent ve a la nostra seu a dir què pot fer, en què ens pot ajudar. Hi ha moltes persones que es vol involucrar i que pensa en els altres.

Els mitjans de comunicació també hauríem d'entonar un 'mea culpa'?

Els mitjans de comunicació tenen un poder impressionant i influeixen en la mentalitat de la gent. El seu paper és decisiu.

D'on provenen els ingressos de Mans Unides?

Dels socis, de donacions, del que es recapta cada segon diumenge de febrer en les parròquies, de la labor de les delegacions comarcals i de les subvencions de les institucions i empreses. Les institucions comencen a recuperar les seues aportacions després d'haver baixat bastant les seues aportacions.

A tres mesos de les eleccions autonòmiques, en què s'ha notat el canvi de govern en la Generalitat Valenciana?

Ja li dic que han baixat molt encara que ara sembla que han recuperat una mica l'ajuda. Nosaltres hem presentat projectes i no ens han donat el que volíem. Mans Unides organitzava un concert en el Palau de la Música de València i amb este govern en la Generalitat ja no el fem anualment perquè ens van dir que calia repartir els diners amb altres ONGD i per això ens toca fer-ho cada dos anys.

Existeix una imatge distorsionada de l'Església que provoca que se la veja com una institució de poder i elitista i s'ignora la labor solidària i abnegada de l'església de les parròquies?

Totalment. Molta gent no coneix el treball d'eixa església de base i es queda amb la imatge amb l'església del franquisme, del poder, del Vaticà. Jo no diré que hi ha dues esglésies, només hi ha una, però hi ha dues maneres de ser cristià i de participar. Si veus l'església missionera veus gent que literalment es juga la vida, com passa a Ruanda. I veus com arrisquen la seua vida en situacions com a epidèmies com l'ébola. I a Espanya hi ha molta gent de l'església molt compromesa i no pregunta si eres catòlic, musulmà o d'una altra religió, s'ajuda la persona, a l'ésser humà.

En setembre de l'any passat va ser elegida delegada diocesana de Mans Unides. Quins objectius s'ha marcat?

Per a nosaltres és molt important incrementar el nombre de delegades als pobles, són aqueixes persones que treballa per a Mans Unides en la seua localitat, a les quals donem formació, que organitza actes perquè el capellà de la parròquia només pot organitzar el sopar contra la fam i que també explica al poble què és l'ONGD. Una altra cosa molt important és arribar a la gent jove, ens agradaria obrir la seu i que ens aportaren idees noves.