17 de abril de 2020
17.04.2020
Levante-emv

La pesta a València, el 1648 (1)

18.04.2020 | 00:00
La pesta a València, el 1648 (1)

L'epidèmia de pesta a València, entre 1647 i 1649 va deixar una sèrie de relats sobre aquella malaltia que afectà greument el nostre país. Francesc Gavaldà (València, 1618-1686) va ser un frare dominicà, doctor en teologia, que arribà a ser catedràtic a la Universitat de València. Va ser, més tard, conseller del bisbe de Vic, Francesc Crespí de Valldaura. En retornar a València, l'escolliren prior del convent de Sant Doménec (1666) i, més tard, vicari general de la província d'Aragó, entre altres coses. Com a historiador, se'l recorda ara per dos textos: la Memoria de los sucessos particulares de Valencia y su reyno en (...) tiempo de peste (València, 1651) és un relat pormenoritzat dels efectes de l'epidèmia sobre la ciutat de València i de la resta de l'antic regne, on destaquen les descripcions dels símptomes de la malaltia, les actuacions dels metges i dels regidors de la ciutat i, també, el cas del robatori del Santíssim a Paiporta, per uns bandolers, fet que es relacionà amb un possible increment de la ira divina. El segon text seu, de menor extensió, es publicà com una mena d'apèndix a l'anterior, i narra l'ajuda de València al rei, en la pressa de Tortosa. Gavaldà també va ser autor d'una Vida del ángel, profeta y apóstol valenciano san Vicente Ferrer.
Però el text sobre la pesta és, amb tot, el més important de la seua producció, perquè no sols fa una acurada descripció de la malaltia -el seu avanç, els efectes sobre la societat, el comportament de les autoritats, de la noblesa i del poble davant aquella terrible pesta que va ser letal per a la ciutat, etc.-, sinó que, a més, ofereix dades estadístiques sobre els morts de la ciutat i del conjunt de els terres valencianes: 16.789 en el cas del cap i casal, i uns 30.000 per a la resta del país. Unes xifres que es consideren bastant plausibles en el primer cas, mentre que en el segon es creu que són excessives i, potser, són fruit de la mancança d'informació que el pare Gavaldà va patir.
En qualsevol cas, el llibre, escrit en castellà i amb la intenció de servir de testimoni per al futur, continua sent ben interessant i de lectura molt recomanable, perquè mostra com la societat -la nostra- repeteix errades i es comporta de manera molts semblant, quan es troba davant una epidèmia descontrolada: des de les opinions divergents sobre la malaltia als comportaments incívics; des de la fugida de la noblesa a llocs retirats fins a la desolació dels afectats. Tota una lliçó.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook