La pesta a València, el 1648 (i 3)

Quan Gavaldà va publicar el seu text, el 1651, ja feia un parell d'anys que l'epidèmia es donava per tancada. S'havien fet informes sobre la malaltia -amb dades aportades per metes tan prestigiosos com Melcior de Villena i d'altres que treballaren per a la corporació municipal i, en definitiva, si bé la ciutat plorava els seus morts, el camí que tenia per davant era el de la recuperació. Ara bé, ens ha arribat un altre text de característiques diferents, i molt més desconegut, que també narra aquella epidèmia des d'un altre punt de vista: una Carta breve (...) sobre lo que ha sucedido en Valencia durante la peste..., publicat aquell mateix any 1648, obra del caputxí Pau d'Alacant -nom de religiós sota el que s'oculta l'alacantí Jaume Fornales -segurament Fornals- i Colomina (1612-1664), que sovint només és recordat per un seu treball publicat pòstum: El buen amigo de la muerte (1670). De fet, el text de Fornals -frare sermonador d'èxit de qui es coneix ben poc- no pretenia ser publicat: s'adreçava al general del seu orde i va se ser la "indiscreció" -no dubte que pactada- de l'escriptor i dramaturg conceptista Jacint Alonso Maluenda, que va donar a l'estampa la carta. En aquell paper del caputxí, a més d'una lloança de València que prové de Beuter -potser a través d'algun altre cronista-, el frare alacantí s'encarrega de donar-nos una breu descripció de la malaltia -com es comportà en aquell any d'epidèmia- i, sobretot, ens fa una llista de vint-i-set microbiografies dels caputxins que donaren la vida per auxiliar als malalts i dels qui morien en aquell temps. Òbviament, són tractats com a màrtirs i es buscava la seua beatificació, de manera que les biografies són hagiogràfiques. Però, amb tot, ens permeten veure quins eren els ideals de l'època: un menyspreu absolut del món, una recerca obsessiva de la mort i el martiri per arribar directes al cel, una exaltació dels valors de la societat del barroc, amb pinzellades macabres i efectistes impagables. També, amb dades sobre Massamagrell, on hi havia un convent de l'orde i on els caputxins auxiliaren el poble.