Els periodistes internacionals es queixen que els conflictes mondials són notícia quan esclaten, sense analitzar l'abans i el després, privant-­-nos de comprendre'ls. A escala local, també passa. N'és un exemple la contestació al Pla Especial del Cabanyal (PEC), en exposició pública fins el 3 de juliol.

El millor del PEC és el que passa entre aprovació i aprovació (noticiosa) de l'Ajuntament. El pla resol problemes de propietaris concrets: és el cas dels de Villas de las Arenas i Bloque de Portuarios. Protegeix el "poble" històric, Bé d'Interés Cultural, estendard de dècades de mobilització de l'extinta Salvem el Cabanyal. I recull la també (vella) demanda veïnal de piscina pública, i la (nova) d'una via verda sobre el traçat de l'antic trenet.

Però, què en proposa el Pla, d'original? I té el "consens" del barri?

Fonamentalment, un hotel de 15 plantes com a "Hito arquitectónico", 6 aparcaments (dels quals 5 en altura), i 1102 vivendes de nova creació, entre Vivendes de Renda Lliure (468), de Protecció Oficial (291) i els anomenats "Alojamientos dotacionales" (343), minipisos per a menors de 35 i majors de 65. Les vivendes poden arribar a 5 altures + "Bajo cubierta" habitable: 6, en definitiva, i no 3, com publiquen els titulars.

L'hotel és ja un "hito", perquè concita el major consens entre els veïns: no el volen. Entenen que ja hi ha prou amb els establiments de Neptú i els allotjaments turístics. No debades a València han crescut un 450% segons l'Agència Valenciana de Turisme (2014-­-2018). I això són només els legals. Tampoc no el vol la Direcció General de Costes per anar contra la Llei. Els autors del PEC, als veïns que han al.legat contra l'hotel directament ni els contesten. A Costes, els diuen que ja hi ha un altre hotel projectat a la Marina de 30 altures, i una veritable pantalla, l'Hotel les Arenes. A més, un "hito", diuen, no ha de respectar res.

Tot perquè la venda del sol públic sobre el que s'alçarà el "hito" donarà, diu Urbanisme, vora 9 milions d'euros. Els veïns desconeixen, però, el cost total dels "equipamientos públicos" que justifiquen tal operació. "Equipamientos" que, ho hem vist, no són centres socials, escolars o sanitaris, sinó aparcaments i vivendes que poden incorporar negocis en baixos i primeres plantes.

A més, és un pla barrial tan ambiciós que fa polítiques de vivenda, quan les veus expertes saben que la vivenda necessita un marc legal estatal, autonòmic i local. L'última, la del catedràtic de Geografia a les Corts, Joan Romero.

Doncs no: el PEC confia a la creació d'un "parque público de viviendas de alquiler asequible" la solució tant a l'augment dels preus com a la pèrdua de la població. Però sabem per experiència (la bombolla immobiliària que esclatà en 2007) i per ciutats amb un segle d'avantatge en habitatge públic (Viena) que més pisos en el mercat no abaixen els preus i que la població retorna en funció del creixement demogràfic real (negatiu a València) o la regulació de l'accés a eixa vivenda ara i en el futur.

A més, el PEC imposa la nova construcció sobre les nombroses i descuidades vivendes buïdes, vulnerant la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge: només la societat pública Pla Cabanyal Canyamelar (PACCSA) té a hores d'ara 187 immobles, segons dades del portal de Transparència de PACCSA que ni tan sols han estat elaborades en un informe. Fonts en premsa parlen de 400 cases de l'Ajuntament (Felip Bens), mentre el Document incial del PEC admet la

dificultat de determinar-­-ne la xifra. Balls inaudits de números als que només la ciutadania està intentant donar un sentit. Si en té.

Mancances que els veïns poden al.legar i que justifiquen que el Cabanyal encara s'ha de salvar del seu propi Pla Especial. I si es té pressa, que només s'aprove parcialment: ¿o no s'estan fent ja coses, com el Rastro o els nous Bloques Portuarios, abans que s'haja aprovat definitivament el PEC?