Vinc del tanatori. La vesprada de juliol sobtadament ha eixit plujosa. No podia ser d'altra forma en un dia tan trist, en el dia en el què acomiadem a Ramón Vilar, Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València, però per damunt de tot, persona entranyable.
Concep la política com l'art de l'enteniment i d'això Ramón en sabia molt. Hui al tanatori ho he pogut tornar a comprovar, allí hi érem moltes persones i de totes les ideologies. Totes i tots estimàvem a Ramón, totes i tots el trobarem a faltar un món.
M'he emocionat quan Sandra Gómez i jo, ens hem fos en una llarga abraçada al trobar-nos hui, i sense dubte era una abraçada des de l'estima que a ell li teníem i conscients de la què ell ens tenia a les dos.
El vaig conèixer fa més de 5 anys i, des del primer dia, entre ell i jo va sorgir una relació especial. I qui ens ho anava a dir? Ramón taurí fins a la medul·la, jo animalista de convicció, però pense que fins i tot eixes diferències ens unien més.
«Tellito, jo sóc animalista», em deia amb la seua inconfusible veu.
«Animalista Ramón? Com vas a ser tu animalista?»
«Clar que sí Tellito, a mi m'agraden els bous».
«ja, ja, ja, eres únic Ramón».
I tant que era únic!. Ramón Vilar era una peça clau a l'Ajuntament de València. En la gestió diària, en els consells d'administració i en les sessions plenàries. A l'ordre del dia del Ple, sempre hi ha punts d'hisenda i a Ramón sempre li tocava parlar. A l'últim ple ordinari, va batre rècord, un fum de punts li pertocaven a ell. «Estic esgotat» em comentava en acabar. «Ho has fet molt bé Ramonet», li responia jo. I és que quan Ramón intervenia al Ple, no necessitava ajudar-se de cap escrit, Ramón tenia molt clar de què parlava i ho feia de tal manera, que fins els menys doctes en hisenda, comprenien el seu raonament. I sempre l'acompanyàvem amb somriures. Això era inevitable.
A l'últim Ple extraordinari, esta mateixa setmana, ens vàrem seure junts, com recorde aquell matí de conversa, com recorde la teua preocupació per fer possible tot el què la pandèmia ens demanava.
Ara tot serà menys fàcil, sense tu res serà igual. Pense que puc dir en nom de tota la corporació que sense tu res serà igual Ramonet, serà pitjor i passarà molt de temps perquè puguem oblidar el teu gran paper com a regidor, però sobretot necessitarem una vida sencera per oblidar el teu paper com a persona, això serà molt més complicat.
Encara no he parlat del Llevant U.E., el teu Llevant. Vinc de família llevantinista i comprenc bé eixe sentiment, però pocs tan fidels com tu. Al despatx de Ramón no faltava la bandereta del Llevant U.E. i a la seua solapa no faltava el pin amb l'escut. De ben segur que allí també deixaràs un enorme buit.
Després de tot el dia en shock, no pensava fer este escrit, però en tornar del tanatori he vist que sí, que des d'una perspectiva emocional, havia d'expressar l'enorme pesar que tinc per la teua marxa i sobretot, havia de dir-te ben clar i ben alt:
«Gràcies per tant Ramonet!».
