A l’octubre de 2016, davant d’un auditori de més de 200 persones, es va presentar a l’Espai Rambleta «L’Estudi per a la Millora de l’Espai Públic del barri de Sant Marcel·lí». Aquest estudi promogut des d’Aumsa per l’Àrea de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València, aleshores presidit per Vicent Sarrià, es va realitzar, en la primavera d’eixe mateix any, mitjançant un procés participatiu amb l’objectiu de recuperar espai públic per al veïnat. La comissió va reunir a les diferents delegacions de l’Ajuntament (Servei d’Obres i Infraestructures, Servei de Mobilitat Sostenible i Servei de Parcs i Jardins) implicades en les propostes de l’estudi amb representants veïnals, tècnic d’Aumsa i el tècnic redactor de l’estudi.

Tot seguit citarem algunes de les propostes més reeixides contemplades per l’estudi: convertir els carrers de l’Arquebisbe Olaechea i de Sant Marcel·lí com a passejos, afavorint la potenciació del comerç de proximitat. Recuperar per a vianants la plaça de l’Església permetent alhora els usos col·lectius. Adequació del carrer de Salvador Perles, com un itinerari dotacional (escoles, centres social i de salut, poliesportiu) i patrimonial (alqueria del Torrentí), amb una secció viaria de bulevard i zones d’ombra, bancs... i millorament de l’entorn de l’Alqueria del Torrentí. Dignificar la plaça i el passatge de Monistrol, revisar la secció viaria dels carrers Dr. Royo Vilanova, Reverend Josep Noguera i Sant Pius X. Adequar per a vianants el carrer de Joan Perpinyà. Potenciació dels encreuaments dels Quatre Cantons com a espais compartits.

Creació de quatre zones d’aparcaments perimetrals dissuasories, dos en els descampats de Salvador Perles i un altre al carrer de Sòria, tots tres en superfície, i un quart soterrat en el bulevard sud. Considerar l’interior del barri com a Zona 30. Connexió del carril bici que ve de la ciutat amb el que ve de la Ronda Sud.

Fins ara l’Ajuntament ha realitzat algunes actuacions puntuals; un aparcament al carrer de Salvador Perles, habilitar per a vianants la plaça de l’Església i la declaració de l’interior barri com a Zona 30. Malauradament estes actuacions no ha tingut la continuïtat esperada. Per altra banda la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat està construint un via de ciclovianants entre l’Horta Sud i la ciutat de València que connectarà amb el carril bici que ve del nord la ciutat

Cinc anys després de la redacció de l’Estudi de Millora del l’Espai Públic, la realitat és, si comencem per l’extrem més a l’Est del barri, que ens trobarem amb un enorme talús de terra «obsequi» de Comsa, l’empresa constructora dels túnels d’accés de la línia d’Alta Velocitat (AVE) pel Sud, amb la peregrina excusa que se li havia acabat el pressupost per a emportar-se la terra que havia extret per a fer els túnels. Seguim anant cap a l’Oest i ens trobem amb el carrers de Bhering i de Jaume March, una zona que es troba totalment degradada i en espera de rehabilitació o demolició. Continuant cap a l’Oest topa-te’m amb el carrer de Sant Vicent Màrtir, el vial més llarg de València, però també el més inhòspit i lleig, sent que abans fou antiga calçada romana i camí reial, a hores d’ara mostra un aspecte deplorable i de total abandonament.

Seguim cap a l’Oest on trobem un immens solar encerclat pels carrers de Sòria, Na Monforta i de l’Enginyer Josep Sirera on s’alternen el fang i la pols, una parcel·la on es proposa un aparcament dissuasori. Junt al solar anterior trobem el secular tap que parteix en dos el carrer de Sòria, entre els carrers de l’Arquebisbe Olaetxea i del Músic Cabanilles. Una reivindicació que porta dècades defensant l’AVV.

Ara passem al Sud del Barri on després de més d’una dècada de la reeixida lluita dels barris de Sant Marcel·lí i de Camí Reial que aconseguirem que l’AVE passara soterrat, van quedar alliberats per a l’ús públic els terrenys de l’anomena’t Parc Sud. Eixos terrenys es troben erms i les parcel·les sense urbanitzar, quan deurien estar convertides en zones verdes i d’aparcament públic... Malauradament encara s’està en la fase de cessió dels terrenys (que són propietat del Ministeri de Foment) a l’Ajuntament de València en un procés que s’eternitza. En eixa mateixa zona, entre la dreta de l’inici de la CV-400 i l’entorn de l’alqueria del Torrentí, hom topeta amb la problemàtica dels assentaments, cada vegada més agreujada.

Finalment un tema irredent que cal abordar és la finalització del Parc de la Rambleta, quaranta anys després d’iniciar la reivindicació i mentre el cementeri segueix creixent inexorablement i sense aturar-se, no s’ha seguit adquirint terrenys fins a completar tot el seu perímetre. És més, fa cinc anys l’Ajuntament ens va proposar destinar a Horts Urbans una parcel·la ja expropiada, que en l’antic planejament no estava previst destinar-la a eixe ús. Des de l’AVV ho vam acceptar posant com a condició «sine quanon» que es redactara un nou pla director on s’integraren la zona del Parc de la Rambleta inaugurada fa 20 anys, els Horts Urbans i el terrenys restants, evitant així futures actuacions aleatòries i inconnexes. No hi ha constància que s’haja fet res en aquesta direcció.

No obstant això encara resten dos anys de legislatura, temps suficient per a canviar de rumb i d’actuar en la bona direcció abordant les propostes recollides en l’Estudi de Millora de l’Espai Públic del barri Sant Marcel·lí. És el que esperem.