Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

150 anys de Fira de Juliol

Imatge actual de la Fira del Juliol. | LEVANTE-EMV

Imatge actual de la Fira del Juliol. | LEVANTE-EMV

Conten les cròniques de València que, una vegada celebrada la festa del Corpus, la ciutat quedava deserta. Arribava la calor de l’estiu i tots els que podien es refugiaven prop del mar en casetes o enmig de l’horta en alqueries. L’activitat comercial urbana es ressentia molt, per això les autoritats de la ciutat, en 1870, pensaren que seria bo per a la capital del Túria celebrar una fira anual a les darreries del mes de juliol, moment en què ja havien finalitzat la majoria de treballs agrícoles. La burgesia valenciana volia dinamitzar la ciutat i de pas trobà una manera de mostrar la seua grandesa cultural i econòmica. La primera Fira de Juliol es va celebrar en 1871; l’èxit fou grandíssim. Es van habilitar trens per afavorir l’arribada de forasters. A la fira es conjugaven regionalisme i cosmopolitisme a imitació d’altres ciutats d’Europa. Prompte es convertí en una de les festes més importants de la ciutat.

Enguany la Fira de Juliol complix 150 anys d’existència. Únicament es va suspendre per diversos motius: epidèmies de pesta, revolta cantonal, la Guerra Carlista i la Guerra Civil. En l’últim terç del segle XIX i principis del XX visqué la seua època daurada. Als anys trenta començà a perdre força per la competència de les Falles. A partir dels anys quaranta el declivi és manifest. A la Transició s’intentà reactivar-la amb la descentralització de les celebracions traslladant la festa a diferents barris i llocs de la ciutat. Actualment la Fira de Juliol s’ha convertit en un festival cultural estival amb gran quantitat d’actes.

En l’època daurada de la Fira era típic el muntatge de pavellons al passeig de l’Albereda; es tractava d’instal·lacions luxoses promogudes per diverses entitats oficials on s’intentava mostrar la millor cara valenciana. Els esports jugaven un paper important: concursos hípics, regates, curses de velocípedes i motocicletes, partits del que anomenaven foot-ball, partides de pilota i curses pedestres. Les retretes militars pels carrers més importants de la ciutat, tota classe d’exposicions, fires de ramat, corregudes de bous i la Batalla de Flors completaven el repertori.

Blasco Ibáñez en la seua novel·la Arroz y tartana (1894), al capítol onze, ens descriu el bullici de la ciutat durant la Fira de Juliol. Ens conta que a l’altre costat del riu hi havia milers de llumenetes de colors que serpentejaven marcant els contorns dels pavellons. Ens descriu grups de soldats, hortolans en quadrilles i llauradores amb el seu vestit de festa. Els marits anaven en mànegues de camisa, jupetí negre i el garrot de Llíria. Per tot arreu hi havia floristes amb la cistella de vímet i xiquetes oferint aigua fresqueta. La gent s’apinyava davant els taulats per veure els balls populars. A l’altre costat de la fira es trobaven els restaurants a l’aire lliure, les bunyoleries i les rifes. Més enllà hi havia venedors de melons d’Alger que oferien el seu producte, taules amb menjar barat i barracons d’espectacles. Finalitza el nostre escriptor explicant l’estrèpit de batalla que feia el foc de la traca. Anys després Vicent Andrés Estellés, poeta que captava el moviment i la vida de la ciutat, evocava l’albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira. Es plantava la fira i sonaven les músiques, les músiques humils, pobres, desvergonyides. I dins del barracó honest del tir al blanc, per dos duros podies folgar seguint els clàssics.

A hores d’ara s’intenta modernitzar la Fira de Juliol per adaptar-la a l’oci actual. Es pretén superar la nostàlgia i diversificar la festa als diferents barris. S’està fent un gran esforç de programació, però seria bo intentar recuperar un poc del glamur antic.

Compartir el artículo

stats