La darrera pandèmia ha posat de manifest que vivim a un món fràgil respecte de les malalties infeccioses, encara que les terres valencianes no són alienes a les epidèmies, ja que en els darrers segles també vam patir d’altres com va ser el cas de les del còlera. De fet brots d’aquesta malaltia, de gran mortaldat procedent d’Àsia, s’havien repetit ací en diverses ocasions, al llarg del segle XIX, pel moviment de viatgers especialment en vaixell. En aquesta, la falta de mesures d’higiene pública i unes dolentes condicions de vida eren determinants per a la seua ràpida propagació.
És per això que davant l’epidèmia de còlera que, el 1885, s’estava patint a la nostra província, resultava necessari un remei per a dentenir-la. Tant és així que, en aquell moment, el metge i investigador Jaime Ferran (1851-1929) que, segons María José Báguena (2011), havia descobert la vacuna per a prevenir aquesta malaltia l’any anterior, va ser reclamat a València. Ací va rebre la col·laboració d’il·lustres metges locals com Amalio Gimeno (1852-1936) o Manuel Candela (1847-1919), entre altres, per a immunitzar a la població de forma majoritària. De fet aquest últim era, aleshores, el propietari de la casa on Ferran va instal·lar el seu laboratori per a fer possible una tasca, la qual va ser molt efectiva.
Aquesta edificació, que encara es conserva ubicada al carrer Pascual i Genís 23 de València, va ser projectada, el 1884, pel destacat mestre d’obres Lucas García Cardona (1847-1899) per a residència del doctor Manuel Candela, tal com arreplega el Catedràtic d’Història de l’Art Daniel Benito Goerlich (1992) a l’obra «La arquitectura del eclecticismo en Valencia». La construcció, actualment, és una de les més reduïdes dimensions i més singulars del carrer, ja que únicament compta amb planta baixa i dos altures. Aquesta resulta rellevant per la interessant composició de la seua façana principal, un tret propi de les obres del seu autor, en la qual destaquen el mirador central, les finestres rematades per arcs de mig punt i el frontó corb que la corona superiorment.
D’altra banda, aquesta façana compta també amb una placa commemorativa, obra de l’escultor Rafael Rubio (1882-1941), que recorda l’efemèride del doctor Ferran i els seus col·laboradors, en inocular milers de dosis de la vacuna contra el còlera al nostre territori. Tot això, encara que van haver de patir el qüestionament d’una part important de la comunitat científica, malgrat els efectes positius que va tindre l’operació, com han demostrat estudis posteriors. Aquest homenatge dedicat, el 1918, pels alumnes de Medicina valencians, baix els auspicis dels seus professors de l’Assemblea Mèdica Regional i del consistori de la ciutat, dona testimoni de què la Casa Candela, protegida parcialment, conté tant una rellevant vàlua arquitectònica com històrica. A més a més, l’esmentada placa forma part dels destacats reconeixements dels quals va ser objecte el doctor Jaime Ferran, entre els quals cal assenyalar un premi de l’Acadèmia de Ciències de França, el 1907, o el fet que un guardó d’investigació mèdica de la Societat Espanyola de Microbiologia porte el seu nom.
