El 26 d´agost celebrem la festa de Santa Teresa Jornet i Ibars, filla de Francesc Jornet i d´Antònia Ibars, una senzilla família cristiana. Teresa va nàixer a Aitona el 9 de gener de 1843, com canten aquests Goigs: "Al vilatge antic d´Aitona/ vostre esguard s´obri a la llum./ La fe el rega i l´assaona/ perquè done bon perfum./Sou com flor al món vinguda/ que abundor de fruits promet". Va estudiar magisteri a Fraga i als 19 anys aprovà les oposicions, i va ser destinada coma a mestra a Argençola.

La jove tenia contactes amb el P. Francesc Palau i Quer, nascut també a Aitona, fundador de les Carmelites Missioneres i de les Carmelites Missioneres Teresianes, i germà de la iaia materna de Teresa. El P. Palau la va convidar a unir-se al seu projecte i ella, durant uns anys, va treballar en la direcció de les escoles del P. Palau, però sense lligar-se amb un compromís de vida religiosa.

Més tard va ingressar a les clarisses de Briviesca, però degut a la seua mala salut hagué de deixar el monestir. De nou a Aitona, el P. Palau la nomenà visitadora de les escoles de les carmelites. Però quan morí Francesc Palau, Teresa Jornet deixà el treball i tornà de nou a Aitona.

El 1872 a Barbastre, Teresa va conèixer el capellà Pedro Llacera, que en vore els valors excepcionals que tenia Teresa, li parlà del projecte del prevere Saturnino López Novoa, de fundar una congregació a favor dels ancians més necessitats. Teresa va vore en aquesta missió la vocació que Déu li oferia i que ella sempre havia buscat. Per això, de seguida es va oferir com a col·laboradora al sacerdot Saturnino López, en aquesta obra de caritat que començava: "Pura fou vostra infantesa,/ santa vostra joventut./ Vós fundeu la gran empresa/ d´acollir la senectud./ Amb qui zel l´obra nascuda/ el cor vostre l´escomet".

L´11 d´octubre de 1872 Teresa deixà Aitona per unir-se a les seues primeres companyes que l´esperaven a Barbastre. Teresa estigué al front d´aquesta obra com a superiora general, primer designada per l´autoritat eclesiàstica i més tard elegida i reelegida en capítols generals de la Congregació. Teresa Jornet va portar aquest projecte de Déu amb lucidesa i cos generós, i així va organitzar la nova Congregació de les Germanes dels Ancians Desemparats: "Quan de vells la vida és llarga/ sense cap parent i amic,/ endolciu sa pena amarga/ i els doneu sojorn i abric./ Cada asil franca rebuda/ dóna als vells que el món no admet".

Teresa va recórrer tot Espanya, malgrat les limitacions d´aquell temps i la seua salut delicada, i arribà a fundar 103 llars per acollir els ancians més necessitats: "El zel vostre no reposa/ corregint uns greuges vils,/ i pels vells que als fills fan nosa/ fan de llar vostres asils,/ on la vida se´ls trasmuda/ ben besats pel sol solet ". D´aquesta manera Teresa Jornet es convertí en apòstola de la Tercera Edat, com canten aquests Goigs: "Quan la vida es veu batuda/ per l´edat, la fam i el fred/ dolç empar, consol i ajuda/ sou pels vells, Mare Jornet".

Teresa va morir a Llíria el 26 d´agost de 1879 i va ser canonitzada pel papa Pau VI el 27 de gener de 1974: "Escampant la vostra aroma,/ i enaltint la vostra fe,/ nova santa, des de Roma,/ us proclama Pau sisè./ Nostra veu no resta muda/ i homenatge el cor us ret".

Les seues resten es troben a la Casa General de la Congregació a València.

A la nostra terra les Germanes dels Ancians Desemparats es troben a Alacant, Sueca, València, Elx, Vinaròs, Monòver, Burjassot, Castelló de la Plana, Villena, Alzira, Novelda, Xàtiva Llíria, Xixona, Massarojos, Oliva, Requena i Sagunt, on cuiden els ancians més pobres de la nostra societat.: "La vostra obra benefactora/ ha posat ben fonda arrel./ Cada casa acollidora/ de llar santa és un model./ Déu ha dat bona crescuda/ al que fou humil arbret".

En una societat que, desgraciadament, arracona els ancians i les persones majors, malgrat la seua saviesa, és un motiu d´acció de gràcies que les Germanes dels Ancians Desemparats continuen al carisma de Santa Teresa Jornet, ella que va saber estimar a aquells que, ja al final de la vida, enmig de la fragilitat pròpia dels anys, es troben sols i mancats d´estimació.

Com va dir el papa Pau VI en la canonització de Santa Teresa Jornet, "la seua vida és un exemple de virtut i la seua obra és una invitació a l´acció caritativa i social". En l´homilia de la canonització, el papa afegia encara: "Teresa Jornet va tindre alguna cosa misteriosa que ens atrau. Al seu costat se sent eixa presència inefable de la Vida que la va sostindre i la va animar en els desigs de consagració a Déu i al proïsme, orientant-la a la senda concreta de la caritat assistencial". El papa Pau VI destacava també en Santa Teresa Jornet la seua personalitat: "Ens trobem davant d´una d´eixes figures que deixen una empremta pròpia i profunda del seu pas pel món, deixant a l´Església i a la societat, el segell de la seua personalitat: servir, immolar-se pels altres serà la faceta distintiva de l´espiritualitat de Santa Teresa Jornet".