Síguenos en redes sociales:

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Vista de la platja del Port de Sagunt a principis del segle XX. | LEVANTE-EMV

Un metge per al Port de Sagunt

La premsa madrilenya es va fer ressò del creixement d’este nucli de població

Un metge per al Port de Sagunt

La tardor de 1920 va iniciar-se amb la dissolució del parlament. Els polítics dels diferents districtes es preocuparen per estar en les noves llistes electorals. Entre les notícies més destacades relacionades amb la conflictivitat laboral, va destacar la vaga de tipògrafs. La premsa valenciana es va deixar de publicar des del 8 d’octubre al 6 de novembre. En eixe temps, la realitat valenciana sols es va conéixer a través dels diaris de Madrid.

El diari La Acción va avançar que els candidats pel districte de Sagunt serien Manual García del Moral pel romanistes i Juan Polo de Bernabé pel partit ciervista. Este últim havia sigut governador de Lleó i a l’any següent va ser-ho de Salamanca. Allí precisament va tindre un enfrontament amb Miguel Unamuno en prohibir la representació d’una obra de teatre. El 4 de novembre el governador va anunciar que el «encasillado ministerial» per Sagunt seria Facundo Burriel, encara que era possible que este renunciara. Amb el temps el diputat provincial va arribar a senador.

La premsa madrilenya va esmentar especialment el creixement del Port de Sagunt. La Revista Ilustrada informava que continuava la construcció del segon bloc de vivendes d’obrers i treballadors. Es deia que s’esperava l’aprovació de la concessió del ramal del ferrocarril que uniria les fàbriques amb les del Nord i el Central d’Aragó. Per a 1921 s’esperava que entrara en producció el forn alt.

En la revista España Médica es contava que en el Port de Sagunt es va convocar una plaça de metge per al «poblado del puerto de Sagunto» amb un sou de 1.000 pessetes. Es deia que hi havia 9.057 habitants i 534 famílies pobres. També s’especificava que el titular recorreria sis quilòmetres per terreny accidentat i que hi havia estació fèrrea. Les sol·licituds s’admetien fins al 28 d’octubre. La ressenya deia que les bases estaven firmades per l’alcalde Esteban Mauro.

L’oci i l’esport també van tindre el seu espai en els mitjans de comunicació.

El 25 d’octubre es van enfrontar a Sagunt, en un partit amistós, els equips del Valencia i el Levante. En el periòdic Madrid Esport no s’especifica els jugadors ni els autors dels gols. No obstant això, se sap que va guanyar el Valencia per quatre gols a zero.

«Canzonetista»

En el teatre, va haver una representació destacada. El 30 d’octubre va actuar la «canzonetista» Teresita Pastor. L’artista de Dénia era una de les més populars de l’època. L’articulista escrivia que va interpretar «con verismo el género cómico». L’actuació fou un èxit.

Finalment cal destacar que en el Retiro de Madrid es va celebrar el Salón de Otoño amb la participació del pintor alemany Jorge Zockoll. Entre les obres presentades «merece toda clase de elogios» la titulada «ermita de Sagunto».

La campanya electoral va fer que els candidats recorregueren els municipis de la comarca, com així va fer Manuel García del Moral. Però eixes i unes altres notícies formaran part del següent «De cent en cent».

Esta es una noticia premium. Si eres suscriptor pincha aquí.

Si quieres continuar leyendo hazte suscriptor desde aquí y descubre nuestras tarifas.