Dissabte passat era, per a molts supermercats, un dels dies de més compra de l´any. M´imagine que degué sumar-se al fet d´haver cobrat, la constatació que, en acostar-se Nadal, els preus d´alguns productes pugen i una eufòria col·lectiva per consumir que encara estem patint després del Black Friday i el Ciber Monday.
L´expressió ´ciberdilluns´ tot i que tímidament encara es pot llegir i escoltar en mitjans de comunicació; però ´divendres negre´, traducció exacta de l´anglés, no ha quallat ni tampoc algunes possibles adaptacions com ara ´divendres d´ofertes´ o ´divendres de descomptes´.
És ben curiós com no ens plantegem cap rebuig a l´entrada d´una paraula amb un significat opac: que ´divendres negre´ no siga un dia que commemore un fet lamentable sinó un dia de compres frenètiques i cues en la porta dels establiments és, com a mínim per a reflexionar. Hi ha més d´una explicació possible; a mi m´agrada la que diu que és un dia en què els números rojos dels comerciants passen a ser negres: de negatius a positius.
Els préstecs o manlleus són elements lingüístics que una llengua adopta d'una altra; com en el cas de smoothie (batut), o bé que, procedent d'un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú, com potser quan parlem de l´ADN, i estan relacionats amb el verb ´amprar´ «obtindre per a si (alguna cosa d'un altre). Tots els idiomes ampren paraules i expressions a uns altres» i també «prendre prestada (alguna cosa). Han hagut d'amprar diners per a comprar la casa».
El meu estimat Salvador Pardo, home de dret i de llengua, considerava que ´préstec´ no tenia el mateix valor quan parlava de diners que quan parlava de llengua. Deia que en el cas del préstec lingüístic no hi havia l´obligació de retornar res. He meditat sobre açò i crec que sí que hi ha retorn... i amb interessos! Cada vegada que usem un préstec d´una altra llengua, en lloc d´esforçar-nos a crear el terme en la nostra, li reconeixem un prestigi com a pagament i li lliurem interessos en forma de submissió lingüística.
Crear terminologia és un mecanisme per a donar reputació a una llengua, per a fer-la vàlida en tots els àmbits: en el comercial, en l´universitari... i ara mateix és un repte per a totes les llengües del món. Els parlants tenim molt a dir en la nostra tria lèxica, igual que en la nostra tria comercial: pagar el doble per un ´muffin´ que per una magdalena del forn diu molt poc respecte del nostre trellat.