Estàndard

La paraula «estàndard» és una adaptació de l'anglés «standard», forma que havia pres del francés antic «estandart», 'emblema d'un rei'. En anglés, este vocable amplià inicialment el seu sentit originari per a aplicar-se al valor que havien de tindre els diversos pesos i mides, que eren fixats a través d'una ordenança reial.

Entre nosaltres, la paraula «estàndard» començà a usar-se en els anys setanta del segle passat per a fer referència a un model que actua com a patró de referència. Representa el triomf de la indústria sobre l'artesania, i probablement també està en la gènesi del procés de globalització. La paraula «estàndard» es pot aplicar pràcticament a tot: a les mides dels llençols, a les talles de roba, a la potència dels electrodomèstics, als connectors d'ordinadors... Tot s'ajusta, al final, a uns paràmetres predeterminats.

En lingüística, la paraula «estàndard» s'usa per a per a designar una varietat que, partint dels elements compartits per la majoria de parlants, maximitza la funció comunicativa. Inicialment, s'associà sobretot a les necessitats dels mitjans de comunicació; però després s'ha traslladat també a l'àmbit educatiu, amb l'objectiu de difondre un model de llengua funcional que puga resultar satisfactori en el màxim nombre de situacions comunicatives.

Més informació...