El 2 de desembre celebrem la festa de la Beata Maria Àngela Astorch, caputxina. Jerònima de nom de baptisme, la Beata Maria Àngela va nàixer a Barcelona l´1 de setembre de 1592. Va ser la quarta filla dels esposos Cristòfol i Isabel Astorch. Òrfena de mare quan la menuda encara no tenia un any, i cuidada per una dida de Sarrià, q uatre anys més tard morí també son pare. Quan tenia uns set anys, va estar a punt de morir per una malaltia de la qual es va curar, com ella mateix deia anys més tard, per intercessió de la Mare de Déu. La xiqueta, que va aprendre a llegir (cosa estranya per a les dones d´aquella època) el 16 de setembre de 1603, quan només tenia onze anys, va ingressar al convent de les caputxines de Santa Margarita de Barcelona, on hi havia la Mare Àngela Serafina Prat. Jerònima, que va rebre el nom de Maria Àngela, va descobrir en aquest monestir un clima de família, amb la senzillesa i l´alegria de les caputxines.
Mossèn Martí Garcia va encaminar Maria Àngela en la vida de pregària que va fer d´aquesta monja una gran contemplativa. Amb tot, Maria Àngela hagué de suportar la incomprensió, la duresa i fins els maltractes de la mestra de novícies, una monja inexperimentada que no la va saber ajudar gens en el progrés de la vida espiritual.
El 7 de setembre de 1608 Maria Àngela va començar l´any canònic de prova, ara sota el mestratge de la seua germana Isabel, monja també d´aquest monestir, nomenada nova mestra de novícies. El 8 de setembre de 1609 Maria Àngela va fer la professió, i continuà el temps de formació.
El convent de Santa Margarita de Barcelona va créixer en vocacions, per la qual cosa va fundar noves comunitats a Girona, Mataró o Manresa i també a Sardenya, Perú, Guatemala, Mèxic, Xile o Argentina. El 1609 es va fundar el convent de caputxines de València. Uns anys més tard, el 24 de maig de 1614, la Mare Maria Àngela (ara com a mestra de novícies) amb altres monges, va fundar el convent de la Mare de Déu dels Àngels de Saragossa. La Mare Maria Àngela posava les joves novícies en contacte amb Déu per mitjà de la vida litúrgica i la pregària contemplativa. "Hem de ser ànimes de pregària", deia sor Maria Àngela. Al mateix temps els feia vore les exigències de la vida comunitària, vista com una família de germanes. El 1623 li van confiar la formació de les jóvens professes, fins que el 1626 va ser elegida abadessa i a Múrcia, abadessa i mestra de novícies. Maria Àngela tenia el cor conventual com el lloc privilegiat de trobament amb Déu i l´Eucaristia era per a ella el centre vital en la seua vida de monja. Al llarg de la seua vida, i des del 1620, Maria Àngela va viure diverses experiències místiques.
Baixeta d´estatura, amb una veu dolça i reposada, la Mare Maria Àngela infonia respecte i confiança alhora. La seua caritat apostòlica feia que se sentira germana de tots els hòmens. Coneixia la Sagrada Escriptura i els Pares de l´Església i per això alguns capellans, tant de Saragossa com després de Múrcia, quedaren intrigats pel seus coneixement. Va ser per això que l´arquebisbe de Saragossa va fer una investigació, amb cinc examinadors, per tal d´esbrinar fins on era "infós" aquest fenomen en Maria Àngela.
Va viure el misteri de l´Església per mitjà de la litúrgia, en una època on l´espiritualitat de les monges es desenrotllava pràcticament al marge de la litúrgia. Maria Àngela, amb santedat de vida, tenia el do de consell i per això acudien a ella gent de tota condició que buscava consol, orientació i consell. Des de 1626 va ser abadessa dos triennis seguits i després dos triennis més amb un interval de tres anys.
El 9 de juny de 1645, la Mare Maria Àngela deixava Saragossa i amb quatre caputxines més se n´anà a Múrcia, on fundà un convent, que era beneït el 28 del mateix mes. A Múrcia hagué de patir l´epidèmia que assotà la ciutat en 1648, la inundació del 14 d´octubre de 1651, que destruí el convent i també la calumnia d´una dona.
Com a abadessa, i amb un estil plenament evangèlic, Maria Àngela era la primera servidora de les germanes, sobretot pel que feia a l´atenció espiritual de les monges.
El 21 de novembre de 1665 va quedar afectada per una paràlisi i va morir el 2 de desembre de 1665, hui fa 350 anys. Va ser beatificada pel papa Joan Pau II el 23 de maig de 1982.
