Senyor alcalde de València, em permet adreçar-li aquest escrit per a manifestar-li el meu desconcert pel que fa a la manera com es poden els arbres en la ciutat de València. Jo he vist que en altres poblacions els arbres paren més aïna per redonets. A València paren per llargueruts. A València es poden els arbres tallant-los les branques més baixes de manera que no tenen més remei que créixer cap amunt, cap amunt, cap amunt. ¿És això adequat?
Una altra cosa que no acabe d´entendre és l´època en què es poden. Enguany, a darreries de juny o primeries de juliol vaig veure com podaven els arbres del carrer Calixte III d´una manera despietada, tallant i tirant a terra branques precioses, plenes de fulles, plenes de vida. Els arbres que, abans de la poda, feien ombra, després de desmotxar-los semblaven canyots amb un plomall al capdamunt.
I una altra cosa que em desconcerta bastant és la manera com es poden els arbres del carrer de Colom que, quan estan més bonics, més frondosos, més pletòrics de vida vegetal, els podadors els retallen a fi que adquirisquen forma paralepipèdica. Voler convertir la natura en geometria és destruir la natura.
Em permet suggerir-li, senyor alcalde, que reconsidere la qüestió de la posa dels arbres. Els valencians li estarem molt agraïts. Eugeni S. Reig. València.
