A la Comunitat Valenciana estan començant a suprimir els col·legis concertats i fer-los públics o privats, però ¿por què blanc o negre? Si ens parem a pensar en els xiquets, els adolescents que ja tenen els seus amics, ¿tenim el dret a privar-los d´ells pel simple fet que els seus pares no tenen els recursos necessaris per poder pagar el col·legi privat? Sóc una adolescent de1er de Batxillerat i vaig a un col·legi concertat. Tinc els meus amics, ja m´he fet amb els professors i ara amb la nova llei, l´any que ve he d´anar-me´n a un col·legi públic, perquè els meus pares, si fora al qual estic anant, ara no podríem arribar a final de mes. I com jo, hi ha moltes persones que han d´anar-se´n del seu col·legi de tota la vida, dels seus amics, professors, perquè no s´ho poden permetre.
No només els alumnes estem decebuts amb aquesta llei, sinó també els pares que se senten malament per veure com els seus fills pateixen aquest canvi. Per tot això, hem de pensar en el bé comú i no en el bé propi, i així les coses anirien moltíssim millor a com estan anant. Hem de començar a pensar en els actes, ja que tots tenen conseqüències i en aquest cas són pèssimes. María Rodríguez García. València.
