Els Reis d'Orient, com són mags, coneixen les reaccions manifestades per determinades persones a causa de la seua cabalgada a Madrid. Què deuen pensar del desori produït? Jo crec que s'hauran posat les mans al cap preocupats per les respostes irades i desqualificadores que alguns han realitzat pel fet que no els agradava el seu vestuari. I ells, que creien que anaven tan moderns vestits més de mags que no de reis? En qualsevol cas, deuen pensar que alterar-se per una qüestió tan nímia, suposa tindre poc trellat o ganes de fer mal. I als Mags això no els agrada.
I encara els agrada menys haver fet el viatge des de l'Orient acompanyats només pel seguici reial. Perquè Melxor, Gaspar i Baltassar haurien volgut portar amb ells milers i milers de refugiats, criatures incloses, que també venien de l'Orient i s'han quedat pel camí. Criatures que en compte de rebre regals el que reben és fred, fam, malalties i mort. Per això, els Reis han plorat de ràbia i impotència. Saben que el seu poder màgic, només és efectiu si compta amb la complicitat de les persones. Perquè les seus lleis i els seus trucs de màgia no valen per fer front a les lleis i els trucs dels qui manen en el món dels humans. I aquests, per inutilitat o maldat, han decidit tancar les portes a xiquets i grans que fugen de l'horror i demanen refugi.
Nosaltres, com els reis, hem sentit ràbia i impotència en saber que mentre ses magestats eixien de l'Orient per vindre a les nostres cases, el mateix dia 1 de gener moria ja el primer refugiat del 2016, Jalid, un xiquet sirià de dos anys. I uns dies després, al menys 34 persones, també procedents de l'Orient com els Reis, morien ofegades en les costes del mar Egeu. Tres n'eren xiquets. I de xiquets eren els més de cent cadàvers que han anat apareixent a les costes turques després de la mort d'Aylan, aquell infant de la fotografia que ens va commoure i ja hem oblidat. Com hem oblidat les 3.770 persones mortes el 2015 quan tractaven de creuar el Mediterrani.
Sabedors de tot això, què els importa als Reis Mags si els seus vestits agraden o no? Ells, venen de l'Orient per dur regals als xiquets d'Occident mentre els infants orientals, amb els mateixos ulls de mirada neta i somriure dolç i amb el mateix desig de jugar, pateixen l'horror o moren. Horror i mort que es produeix tant si fugen com si es queden als seus pobles en guerra. En Madaya, situada a 25 kilómetres de Damasc, la gent mata els seus gossos, gats i cavalls per menjar. O menja les herbes que troba, que de vegades són tòxiques. Molts xiquets són cossos esquelètics caminant i alguna mare s'ha tornat boja.
