Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La punxa quan naix ja punxa

Parlant fa uns pocs dies amb el meu amic Vicent Doménech, d'Alberic, notable lector i digne representant de la saviesa popular, en un moment de la conversa diu: «La punxa quan naix ja punxa». Em crida l'atenció eixe aforisme, dit per l'esmentat amic, perquè ja feia temps que no el sentia.

Ell va dir el refrany sense connotacions negatives, perquè posà l'exemple que els descendents de bons músics i els xiquets de països d'excelsa tradició musical solen ser bons músics també o tenen una gran cultura musical. És aplicable a xiquets/etes, adolescents i jóvens, en general, que destaquen en alguna faceta i que són fills de pares destacats també.

No obstant això, eixa dita, també i sobretot, té una certa significació negativa que s'aplica a un/a jove que se li pareix a son pare o a sa mare en mal caràcter, mala conducta, males accions, etc., a juí del que la diu. És equivalent a les dites «fill(s) de gat(s), gatet(s)», «De pare músic, fill ballador» i a la castellana «De tal palo, tal astilla». Una altra dita pareguda a estes, respecte a les semblances de pares i fills, molt pròpia d'esta llengua, me l'apunta Roberto Climent, de Castelló de la Ribera/Vilanova de Castelló (trien vostés de la parada), persona també interessada per la lectura. la cultura i les dites valencianes, «En un cau de conills, lo que fan els pares fan els fills», que inclou el DNV de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Un fill al qual se li podria aplicar això de «La punxa quan naix ja punxa» seria Rodrigo Rato, amant d'amassar fortunes dineràries, segurament ben prompte (i a tothora), com son pare, que va ser condemnat a tres anys de presó per delinquir amb el vil metall. Uns altres fills notables i davanters en això d'acumular béns dineraris, i d'altra índole, serien els de Jordi Pujol. I també ell, que va aprendre l'ofici d'evasor de capitals de son pare, Florenci, que ja en 1959 va aparéixer en una llista publicada en el BOE com a tal.

Tots punxen i són «dignes» fills dels seus pares. I és que la paraula «punxa» i flexió dóna per a molt. En principi és 'cosa acabada en una punta molt aguda, especialment si és capaç de ferir i perforar'. També és 'punta o estella d'una planta que es clava en la carn'. Per cert, que el DNV en esta última definició posa l'exemple «Les roses tenen punxes». Doncs no, eixes flors no tenen punxes, sí que en tenen els rosers (soca, branquetes i rametes), però no les roses. Això faltaria, que una flor tan bonica tinguera espines o punxes!

I ser un punxa és 'aquell que es caracteritza per molestar amb temes que causen incomoditat', 'persona incisiva en temes desagradables per a algú'. Alguns i algunes periodistes són ben punxes, i fan molt bé. I tindre una punxa clavada en el cervell és 'tindre alguna preocupació o, de vegades, tindre un remordiment'. I estar en punxes és 'estar molt impacient'.

Compartir el artículo

stats