Durant els dies 20, 21 i 22 de novembre, a la ciutat italiana de Siena s´ha fet sentir amb força l´accent valencià, ja que una delegació integrada per quatre professors de la Universitat de València -Antoni Ferrando, Rosanna Cantavella, Vicent J. Escartí i Rafael Roca- s´han desplaçat fins al municipi de la Toscana per a participar en un congrés internacional dedicat a Ausiàs March i el cànon europeu. D´aquesta manera, les jornades d´estudi, que han sigut organitzades per la Universitat per a Estrangers de Siena, han comptat amb la participació d´una vintena d´estudiosos de la vida i l´obra de l´autor de Veles e vents.
El congrés ha sigut coordinat pels professors Giuseppe Marrani, Cèlia Nadal i Pietro Cataldi, Rector de la Universitat per a Estrangers de Siena, que en el seu parlament d´inauguració destacà la conveniència de traduir l´obra marquiana al màxim número de llengües possible i de considerar la figura del poeta des del punt de vista europeu, ja que la importància i transcendència de les seues composicions traspassen qualsevol frontera geogràfica i/o política.
D´aquesta manera, la trobada d´homenatge i reivindicació del falconer major d´Alfons el Magnànim ha sigut estructurada en quatre sessions. La primera, titulada March en el seu segle i el nostre, ha sigut protagonitzada per Lola Badia i Josep Pujol, que han dissertat, respectivament, sobre els temes Llegir Ausiàs March. Instruments per a ensenyar un clàssic i La veu poètica d´Ausiàs March en la cultura catalana del primer Quatre-cents. Pel que fa a la segona sessió, dedicada a la llengua, traducció i edició, ha comptat amb les intervencions d´Antoni Ferrando, sobre Llengua i context cultural en Ausiàs March; José María Micó, Envers una traducció plurilingüe; Cèlia Nadal, Buscant el significat profund: traduir March; i Jaume Coll, L´edició del cant III com a paradigma d´una edició crítica de March.
La tercera edició ha estat dedicada a la recepció ibèrica de March en el segle XVI, i integrada pels parlaments de Raffaele Pinto, March en el cànon de la poesia moderna (segons Juan Boscán), i Vicent Josep Escartí, L´interés per Ausiàs March en el Cinc-cents hispànic. Al seu temps, la quarta i darrera sessió ha girat al voltant del diàleg de la recepció marquiana, i ha sigut protagonitzada per dos valencians més: Rosanna Cantavella, sobre Els nuclis temàtics en la poesia de Ausiàs March: el cas del cant XXVIII, i Rafael Roca, sobre El Petrarca valencià": la mitificació de Ausiàs March en el Vuit-cents.
Finalment, cal destacar que, en nom de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el professor Ferrando ha regalat a la Universitat de Siena la luxosa edició del Tirant lo Blanch que en l´any 2003 varen preparar Albert Hauf i Vicent J. Escartí; una edició que mai no ha sigut distribuïda a València. I també que, durant les jornades, ha sigut presentada l´edició de l´obra completa d´Ausiàs que, amb el títol Dictats, recentment ha publicat l´editorial Càtedra. El volum, que ha anat a cura de Robert Archer i ha comptat amb la participació de l´ISIC-IVITRA, de la Universitat d´Alacant, ofereix les poesies de March en edició bilingüe, valencià-castellà, en traducció de José María Micó i Maria Coderch; i ha sigut presentat per la professora de la Universitat dels Estudis de Nàpols, Anna Maria Compagna, demostrant així el gran interés que el nostre primer poeta desperta més enllà de les fronteres valencianes i, significativament, a les terres italianes.
