El femení genèric

Inmaculada Navarro

El 31 de març de 2010, aquest diari em publicava un primer article sobre l´ús i abús del llenguatge sexista. A l´article em queixava perquè una institució pública de la nostra comunitat, en concret el Consell Jurídic Consultiu (CJC), al seu dictamen 137/2010 desoïa les recomancions que les lleis i guies actuals fan sobre l´ús no sexista del llenguatge en les administracions públiques. Ras i curt, l´esmentat CJC al seu dictàmen recomanava, entre altres coses, l´ús del masculí genèric als textos adduïnt que si especifiquem el masculí i el femení en la redacció dels escrits tenim com a resultat textos difícils d´entendre i en alguns casos incorrectes gramaticalment. Aquestos arguments em portaren a fer una queixa formal al Síndic de Greuges.
Afortunadament, el Síndic resolgué donant-me la raó i recomanant al Consell Jurídic Consultiu: «... que en els dictàmens que fa, s´esforce per trobar termes no sexistes i que els adeqüe a una nova correcció gramatical que avui exigeix la legislació vigent». Levante-EMV publicava l´11 d´octubre de 2010 un article molt interessant del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió. Així doncs i d´acord amb la línia argumental del Síndic de Greuges, podem dir que tenim una gramàtica solvent i adaptable al nou tipus de discurs inclusiu i no sexista i tota una legislació vigent que avala aquesta nova redacció discursiva.
El punt de partida és esperançador. Ara bé, fer un discurs no sexista no és sinònim de fer un ús i abús del masculí genèric. La solució no passa per escriure-ho tot en masculí genèric sota el pretext de l´economia lingüística i del caràcter universalitzador del masculí. Masculí genèric és quan dic: els homes són éssers sexuats, i en realitat vull dir que: els homes i les dones són éssers sexuats. El caràcter inclusiu del primer exemple queda clar? El masculí genèric com a element universal va a la baixa i les excuses sobre l´economia i l´agramaticalitat dels textos resulten ridícules quan sabem que les dones som el 60% de la població universitària i estem sobretitulades respecte als homes, (Amelia Valcárcel, catedràtica de Filosofia Moral i Política a la UNED) i en l´administració pública de la Generalitat treballem més dones que homes (I Pla d´Igualtat entre Dones i Homes, DOCV 22/10/2010), per exemple, i, en definitiva, les dones som més de la meitat de la població mundial.
Amb aquestes xifres a la mà i atenent només la variable quantitativa, en una societat democràtica com la nostra, haurem de parlar, doncs, del femení genèric perquè comporta una major representativitat, no? D´acord amb açò podem dir: les dones són éssers sexuats i entendre que parlem de dones i homes? És clar que no. Com pot ser que el terme funcionari s´use com a masculí genèric a l´Estatut Bàsic de l´Empleat Públic, si a la Generalitat Valenciana som més funcionàries que funcionaris? Aquest terme apareix a l´esmentat estatut en 175 ocasions i el terme funcionària hi aparéix només en 9 ocasions, en drets sobre la maternitat i en la violència de gènere. Els funcionaris no tenen drets sobre la paternitat?
El masculí genèric no representa tota la societat, d´homes i dones, i una de les persones que més en sap és la doctora María Rodríguez Fernández, que al seu llibre La evolución del género gramatical masculino como término genérico (2009), ho explica detalladament. Si reivindicar un femení genèric fa riure, consolidar un masculí genèric com a alternativa al discurs discriminatori resulta obsolet i cada vegada menys representatiu, perquè no s´adequa a la realitat de totes i de tots.