De nou 25 d´abril, diada reivindicativa per excel·lència que alguns voldrien festeig de nacionalistes, valencianistes o l´esquerra. I, no obstant, el calendari polític l´ha posat al centre dels problemes i reivindicacions de tots els valencians.
Un 25 d´abril que enguany, en portes d´unes noves eleccions, cobra rellevància especial per un tema que és patrimoni comú dels valencians: la reivindicació d´allò que és nostre. La reunió del Consell i de centenars d´alcaldesses i alcaldes valencians al Palau de la Generalitat, colp de dignitat per plantar cara a les retallades de Montoro, remet al procés preautonòmic, a 1977, a la il·lusió de quan tot era possible, i a aquell 1979 dels primers ajuntaments democràtics units per la promesa del primer Estatut no-nat, aquell malaurat de Benicàssim.
Ací i ara, a casa nostra, la crisi té ritme en tres temps: infrafinançament, deute històric, deute en infraestructures. Una manca de garanties en els serveis públics, que amb un Estat del Benestar més dèbil que mai que ha de destinar els recursos a un deute que augmenta any rere any, ens afecta a tots. I, clar, uns serveis cada vegada pitjors, com la sagnant il·lògica de la nul·la inversió en transport públic: no només ens ix més car a la ciutadania, sinó que acaba esdevenint contaminant en imposar l´ús de cotxe privat.
El Govern espanyol en funcions, agonitzant, té altres prioritats. Ha d´imposar l´objectiu de dèficit que mana la Unió Europea a les comunitats autònomes i les entitats locals per mig de la Llei de Reforma Local, esquivant ell les conseqüències principals de la submissió a Brussel·les i Berlín. Dit altrament: es dedica a asfixiar financerament aquelles institucions que presten els serveis clau a la ciutadania. Podent plantar cara a l´Unió Europea, l´Estat prioritza les inversions al sector militar i a l´AVE, encara que siga al preu de degradar més els serveis públics.
Front a això, una segona volta electoral sembla inevitable. Tot sona a precampanya. Però tal com està sorprenent molt positivament el valencianisme sincer i convençut de Ximo Puig i Vicent Soler entre d´altres. També és decebedor comprovar com els seus diputats obliden això del valencianisme a la que creuen el pantà de Contreras „cosa que desgraciadament, tampoc no és novetat. Anem a noves eleccions, i és així perquè el PSOE no ha sigut tan valent com el PSPV d´intentar un pacte a la valenciana. Ha preferit la dreta espanyolista de C´s que nega, fins i tot, el deute històric valencià.
El 26J, els valencians ho haurem de tornar a intentar, com ho faran la resta de pobles de l´Estat. La nostra responsabilitat és forçar el desempat, construir una majoria per la transformació social: un acord ampli, que sume més partits i més sectors socials al voltant del mateix Acord del Botànic i del manifest que han signat les alcaldesses i alcaldes. Ni els objectius de dèficit, ni les directrius europees aturaran el nostre compromís per la construcció d´un país i un Estat millors, amb el benestar i la plurinacionalitat per banderes. Ens hi posem?
