Des del divendres passat, el cognom patern ja no té preferència a l´hora d´inscriure una criatura acabada de nàixer. Des de l´any 2000, en cas de desavinença dels progenitors prevalia el cognom del pare. Ara, si estan en desacord l´ordre l´establirà l´encarregat del Registre Civil. Permeteu-me, doncs, que en faça broma mansa: si un fill és l´obra carnal que signen conjuntament un home i una dona, no seria més lògic que prevalguera el cognom de la mare, en cas de dissensió? Al cap i a la fi la mare sempre és certa, mentres que el pare és poc o molt incert.
I quins criteris seguirà l´encarregat del Registre si els progenitors no es posen d´acord? Evitar combinacions malsonants o jocoses del tipus Armando Guerra Segura, Dolores Fuertes de Barriga, Débora Melo, Aitor Menta i moltes més que el lector pot afegir fins cansar-se. Així que, si l´encarregat és estricte, fa més por que McGyver en una ferreteria, ja que no descarte la seua intervenció quan el cognom li escau a qui el porta com a un Crist dues pistoles; és el cas d´un Rico pobre de solemnitat, un Negre blanc com la neu, un Rubio moreno o un Hermoso lleig com un pecat. Que vagen en compte, doncs. I ací pare, que el sentit de l´humor no és sempre coincident, i l´últim que voldria és que s´interpretara la humorada com una incitació al cognomicidi.
Tot i que per a cognomicida, el Registre Civil, que a un tal Belda el va reconvertir en Bleda i a un Luis Gonçaga en Goncaga. A més d´agressions menors com Alemany esdevingut Alemañ, Jordà en Chordá, Escrivà en Escribà, Martí en Martín (no continue, fóra una lletania). I no parle de valencianitzar els cognoms, sinó de recuperar la seua forma originària. Si li dic el meu cognom al funcionari, que escriga Puig i no Puch, perquè sé que escriuria Michael Douglas si li diguera Màiquel Dàglas. Avancem en valencià tant com ho hem fet en anglès estàndard. Si en dubten de l´avanç, hi tenen el pare, Kirk Douglas, a qui tothom deia Dúglas, i no Dàglas com al fill. Curiós, no?
