A molts municipis del nostre país, s´han fet processos participatius. Aquest és símptoma de que encetem canvis i que els temps de l´autoritarisme han passat, almenys de moment. Així, doncs, de cara a l´elaboració dels pressupostos s´han assignat unes quantitats per finançar aquells projectes que han estat elegits pel veïnat. En general, el procediment seguit ha estat oferir un llistat i fer una consulta telemàtica. Aquest procediment, que sense cap dubte implica un pas positiu, es prou limitat i mereix al meu parar alguna mena de consideració crítica, tot i tenint present que la legislació que obliga als ajuntaments és una legislació poc oberta a la participació, tant en esta matèria d´inversions com en altres aspectes. El sistema de votar per correu resulta bastant fàcil, però comporta l´absència de deliberació, i aquesta darrera, al meu parer, hi és l´element més rellevant, ja que «els debats serveixen precisament per generar una informació addicional que pot confirmar con també modificar els nostres punts de vista, que contribueixen a afirmar i transformar les opinions, interessos i identitats dels ciutadans» (Daniel Innerarty, La política en tiempos de indignación). L´encontre entre ciutadans i la deliberació al voltant de les prioritats és, doncs, una forma d´aclarir-se, d´escoltar altres opinions i arguments, i formar al final una opinió amb més coneixement, i si cal votar, votem a traves de l´ordinador des de la tranquil·litat de la nostra casa, amb més possibilitat d´encertar.
El desig de participació te límits, com tot. Ni la tirania dels experts ni la de la improvisació o la generada en un instant d´emoció, es tan fàcil enviar un email... Els ciutadans, però, tenim que anar aprenent a participar, a optar amb coneixement i trellat sobre les inversions a fer o altres projectes locals. Des de la perspectiva de la perfecció del sistema democràtic, cal obrir vies deliberatives i participatives, sense que això impliques contradicció amb la representació, cosa que sol aparèixer en alguns comentaris a les xarxes socials. El pensador esmentat fa unes línees, parlant d´aquestes qüestions insisteix: «La representació permet garantir la pluralitat de lo polític». L´experiència dels pressupostos participatius, tal com esta portant-se a la practica, és aleshores millorable, és un signe de canvi, de punt de partença cap una democràcia més ampla. Hem de concloure, tot i esperant que aconseguim canviar les lleis, seguir assajant procediments, acostumant-nos a escoltar, a canviar d´opinió o argumentar defensant allò que pensem de forma, però, prou oberta.
