La paraula «llesca», d'origen preromà, probablement provinent de l'alt alemany «laska», fa referència a una porció prima que es trau d'alguna cosa, especialment de pa, tallant-la de banda a banda. Per extensió, també es pot aplicar a tallades o rodanxes d'altres aliments, o fins i tot a la corfa de la surera.
Amb esta mateixa paraula també s'ha creat la locució «llesca en ou» per a designar un dolç d'origen molt antic, que en alguns llocs es consumix tradicionalment durant estes festes de Setmana Santa i Pasqua. Segurament, va nàixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. Per a fer-lo mengívol es remulla en llet i s'arrebossa després en ou i es frig en una paella amb oli abundant. S'endolcix amb sucre o mel, i a vegades s'aromatitza també amb canella. També s'anomena «rosqueta en ou» o «coqueta de Santa Teresa». En castellà este dolç és conegut amb el nom de «torrija».
